Diari no actualitzat des d’abril 2010.

1-4-2010

Les aurores boreals, tot i ser actualment limitades per la relativament baixa activitat del Sol, continuen produint imatges molt espectaculars (imatge del dia, més imatges).

25-3-2010

El 25 de març de 1655, l’astrònom, matemàtic, físic i rellotger neerlandès Christiaan Huygens va descobrir Tità, la lluna de Saturn. Tità és l’única lluna coneguda amb atmosfera, fet que va ser enunciat, per primera vegada, per l’astrònom català Josep Comas i Solà.

24-3-2010

La Lluna en fase creixent, el planeta Mart i l’estel Pollux configuren un triangle gairebé equilàter (croquis).

23-3-2010

El 23 de març de 1839, John William Draper va elaborar un daguerrotip de la Lluna que esdevindria la primera astrofotografia de la història.

20-3-2010

Avui, a les 17:32 TU, es produeix l’equinocci de primavera: el Sol creua l’equador celeste i passa de l’hemisferi sud al nord. El dia i la nit duren pràcticament el mateix en tot el món.

19-3-2010

Aquestes nits es pot apreciar la Lluna cendrosa, o sigui, tot el disc lunar dèbilment il·luminat per la llum del Sol reflectida per la Terra (imatge).

18-3-2010

Fa 45 anys, el cosmonauta soviètic Alexei Leonov va realitzar el primer passeig espacial de la història. Va durar uns 12 minuts, mentre la Voskhod 2 sobrevolava del sud d’Egipte a la Sibèria oriental.

17-3-2010

L’ESA ha publicat les primeres imatges de Phobos, la lluna de Mart, obtingudes per la Mars Express la setmana passada quan la va sobrevolar (pàgina web).

13-3-2010

El 13 de març de 1781, l’alemany William Herschel, músic de dia i astrònom de nit, va descobrir Urà. D’aquesta manera, el sistema solar passava a tenir sis planetes: els cinc que es veien (i es veuen) a ull nu -Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn- i Urà.

11-3-2010

Mart atura el seu moviment cap a l’oest, en relació a les estrelles de fons, i reprén el moviment cap a l’est. Aquesta aparent excursió a l’oest, coneguda com moviment retrògrad, va confondre molt als astrònoms de l’antiguitat.

10-3-2010

De nit, Sirius és l’estrella que més brilla, però això és perquè es troba relativament a prop, només a 8,6 anys llum de la Terra. A la mateixa constel·lació del Ca Major hi ha Adhara i Wezen, molt més grans, que brillarien molt més que Sírius si no es trobessin tant lluny -430 i 1.790 anys llum, respectivament (croquis).

8-3-2010

La Mars Express, en òrbita al voltant de Mart des de 2003, està sobrevolant Phobos, la lluna principal del planeta. Dimarts passat s’hi va aproximar més que mai, a uns 60 km de la superfície (animació).

5-3-2010

De matinada, la Lluna s’acompanya d’Antares i, al seu voltant, les estrelles del cap de la constel·lació de l’Escorpí (croquis). Antares és una super-gegant amb una coloració rogenca semblant a la de Mart.

4-3-2010

Arcturus és l’estrella principal de la constel·lació de Bootes, el Bover (croquis). És una gegant vermella que apareix aviat en el cel de la nit, fet que anuncia l’equinocci de primavera, el pròxim dia 20.

3-3-2010

A una banda de la Lluna es veu Saturn i, a l’altra, Spica, l’espiga de blat, una estrella doble que es pot localitzar prolongant el costat superior de la constel·lació del Corb (croquis).

5-3-2010

De matinada, la Lluna s’acompanya d’Antares i, al seu voltant, les estrelles del cap de la constel·lació de l’Escorpí (croquis). Antares és una super-gegant amb una coloració rogenca semblant a la de Mart.

4-3-2010

Arcturus és l’estrella principal de la constel·lació de Bootes, el Bover (croquis). És una gegant vermella que apareix aviat en el cel de la nit, fet que anuncia l’equinocci de primavera, el pròxim dia 20.

3-3-2010

A una banda de la Lluna es veu Saturn i, a l’altra, Spica, l’espiga de blat, una estrella doble que es pot localitzar prolongant el costat superior de la constel·lació del Corb (croquis).