Inici i final de tot

Tema: Cosmos

Paraules clau: ,

 

Edu3.cat

 

Al començament, no existia l’espai, ni el temps, ni el buit. Però, fa catorze mil milions d’anys, es va produir una singularitat.

La singularitat, de densitat infinita, va començar a expandir-se. L’esdeveniment es coneix com Big Bang, el gran esclat. Aleshores va començar l’existència de l’espai, el temps i el moviment.

Un instant després, la temperatura era de 100 quintilions de graus. Tot consistia en un plasma format per fotons, partícules i antipartícules que s’anihilaven entre si.

Dos segons després de l’esclat, la temperatura havia baixat a 10 mil milions de graus. Només hi havia radiació, hidrogen, neutrons i electrons.

Al cap d’un minut i mig, la temperatura era de mil milions de graus. Aleshores, es van formar els primers nuclis atòmics d’hidrogen pesant. Col·lisionant entre si o amb protons, es van crear els àtoms d’heli i, en menor proporció, els de beril·li, liti i bor. Fins aquí, els primers quinze minuts de l’Univers.

Durant els següents 300 mil anys, la temperatura va baixar fins a 4 mil graus, i l’expansió es va alentir. Els nuclis atòmics captaven electrons i formaven àtoms complets.

Dos milions d’anys després, fluctuacions en la densitat en la matèria van provocar la formació de condensacions. Grans masses d’hidrogen i d’heli van constituir-se en galàxies.

Altres condensacions de partícules, dins de les galàxies, van donar lloc al naixement d’estrelles. Les elevades temperatures internes causaven radiacions lluminoses. Aleshores, l’Univers es va fer visible.

Tot això va succeir en un temps relativament curt. Així va ser l’origen, però, quin és el destí de l’Univers ?

Quan moren, les estrelles grans esclaten i escampen la matèria per l’espai, i l’enriqueixen; molts dels seus nuclis es converteixen en forats negres.

En canvi, les estrelles petites moren refredant-se. D’aquesta manera, les galàxies van omplint-se de matèria fosca: de forats negres, d’estrelles apagades i de planetes erms.

Per l’acció gravitatòria, les galàxies es van agrupant en cúmuls, i formen, a la llarga, una xarxa esponjosa de galàxies.

Els cúmuls es separen entre si, perquè l’espai continua expansionant-se.

Tota la matèria de l’Univers interacciona gravitatòriament. El ritme de l’expansió es va desaccelerant, però es creu que la gravetat de l’Univers no serà capaç d’aturar-la.

D’aquí a cent bilions d’anys, tots els cossos calents -les estrelles i els nuclis de galàxies- s’hauran apagat.

D’aquí a 10 trilions d’anys, l’evolució de les galàxies haurà cessat. Els seus nuclis seran grans forats negres. Aquests forats negres aniran absorbint la matèria restant, però, molt lentament, acabaran dissipant-se.

D’aquí a 10 mil sextilions d’anys, el procés arribarà al final. Serà, de nou, una època fosca.

Ningú no pot saber el que passarà després. Potser aparegui una altra singularitat que encengui un nou univers.