| Notícies
de 2006 |
|
|
|
El
'Discovery' conclou la seva missió amb èxit
27.12.2006 - 14:00 El programa de transbordadors nord-americans ha tancat un any d'èxits amb unes missions que han acomplert la totalitat dels missions que s'havien proposat. La culminació d'aquest any espacial ha estat el viatge del transbordador 'Discovery', dels més veterans en aquestes missions. L'aterrament es va produir el passat dia 24 de desembre, malgrat que inicialment el 'Discovery' havia de tornar a la Terra el dia 21. La NASA va haver de programar una quarta passejada espacial -de les tres previstes-, per la qual cosa es va haver d'ajornar la tornada a la Terra. I és que aquesta ha estat, sens dubte, la missió més complexa en el context de construcció de l'Estació Espacial Internacional de totes les que el programa de transbordadors ha dut a terme en aquest 2006. Finalment, la missió ha estat qualificada d'èxit, amb un recanvi de la xarxa elèctrica de l'ISS, de diversos elements tècnics i logístics de l'Estació i dels sistemes de gravació. La propera missió espacial de la NASA a l'ISS està prevista per al proper mes de març. Aquest cop, serà el transbordador 'Atlantis' el que s'enlairi. Ampliar la notícia: Astroenlazador | Telenotícies Web oficial de la missió: NASA Nou viatge del transbordador 'Discovery' 10.12.2006 - 22:00 La nit del passat dissabte, al voltant de les nou (hora nord-americana), s'ha enlairat en una nova missió espacial el transbordador de la NASA 'Discovery'. Amb set tripulants a bord, la missió durarà dotze dies si no hi ha cap contratemps. Com ja ve sent habitual en els llançaments dels transbordadors nord-americans, les inclemències meteorològiques van demorar el llançament de la nau. El dilluns serà el dia en que el 'Discovery' arribi a l'Estació Espacial Internacional (ISS). S'ha dit d'aquesta nova missió que és una de les més complexes que s'han dut a terme fins ara. Concretament, els tripulants del 'Discovery' amb el material que duen a bord del transbordador hauran de renovar la instal·lació elèctrica de l'Estació. Setmana d'astronàutica en català Hores abans del llançament del 'Discovery' a Cap Canaveral, a la base de l'Agència Espacial Europea (ESA) de Kourou a la Guayana Francesa es va enlairar un nou coet 'Ariane' que duia el nom 'Ciutat de Barcelona', els primers mots en català que viatgen a l'espai. El coet posarà en òrbita dos satèl·lits. El nom de la capital catalana apareix al coet com a homenatge pels dos anys de presidència de Barcelona de la Comunitat de Ciutats Ariane. Ampliar la notícia: BBC | Catalunya Informació Nous indicis d'aigua al planeta Mart 08.12.2006 - 16:30 Els estudis geològics de Mart han demostrat al llarg dels anys que al planeta vermell hi va haver aigua fa molts milions d'anys en una etapa anterior del cos on la seva superfície estaria envoltada per grans oceans. Però la desapareguda Mars Global Surveyor podria haver deixat una herència de gran magnitud en analitzar unes fotografies fetes per la sonda entre 2000 i 2005. Concretament, als vessants dels cràters volcànics de Mart s'han advertit una mena de rierols que es van eixamplant a mesura que descendeixen en altitud com si de llits d'aigua es tractessin. Els investigadors continuen treballant per esbrinar la naturalesa d'aquests accidents físics on hi podria haver aigua salina en estat líquid. La descoberta pot canviar substancialment la concepció que es tenia fins ara de la relació de Mart amb l'aigua i amb la vida primigènia. Ampliar la notícia: Terra | Astroseti Web oficial: NASA Un satèl·lit japonès capta imatges del Sol com mai s'havien obtingut 01.12.2006 - 23:00 El satèl·lit 'Hinode' de l'agència espacial japonesa ha obtingut unes instantànies del Sol de gran detall. Fins ara no s'havien captat fotografies de tanta precisió com les que el satèl·lit ha fet. Entre d'altres coses, les taques solars, aquells punts negres de gran activitat física i química, apareixen amb detalls espectaculars fins a poder-nos fer una visió prou completa del seu comportament des de les seves zones més diminutes. Els encarregats de 'Hinode' tenen entre les seves prioritats descobrir a que es deuen les grans diferències de temperatura entre zones diferents de l'estel, com per exemple entre la superfície i la pròpia atmosfera del Sol. Aquestes temperatures han despertat sempre una gran curiositat entre els estudiosos del Sol. Així, mentre a la superfície el termòmetre pot registrar temperatures de 5.500 graus centígrads, a l'atmosfera aquesta temperatura augmenta de forma espectacular fins al milió de graus. Ampliar la notícia: Catalunya Informació Més informació sobre el Sol a Viquipèdia La 'Mars Global Surveyor', desapareguda 22.11.2006 - 13:00 La NASA dóna per perduda la sonda 'Mars Global Surveyor' després que la comunicació amb la sonda, que porta nou anys sobrevolant Mart, s'interrompés el passat 5 de novembre. Faltaven només dos dies per commemorar els deu anys de la 'Mars Global Surveyor' a un planeta que coneix molt bé, del qual ha reportat valuosa informació i la visió més detallada aconseguida mai del planeta. Una fallada tècnica en els seus panells solars o en qualsevol altre element tècnic de la nau apareixen com a causes més possibles de la desaparició de la 'Mars Global Surveyor', que va superar amb escreix la seva 'esperança de vida' que estava prevista per molts menys anys. Ha estat el Laboratori de Propulsió a Doll (JPL), la secció de la NASA que dirigeix des de la Terra les sondes no tripulades, l'encarregada en anunciar la més que hipotètica defunció de la missió 'més productiva i perllongada' a Mart. Ampliar la notícia: Astroenlazador Web oficial de la missió: NASA Leònids 2006 > Pluja intensa de meteors 19.11.2006 - 21:00 Com cada any, la pluja de meteors Leònids causa una gran expectació. Els Leònids són les restes del cometa Tempel-Tuttle i atès que aquest deixa unes restes considerables a l'espai, la pluja pot ser -depenent l'any- de les més espectaculars juntament amb altres pluges importants com ara els Oriònids o els famosos Persèids del mes d'agost. Aquests dies a la nit es pot veure un dels Leònids més profitosos dels darrers trenta anys, concretament entre els dies 14 i 21 de novembre. La nit del 18 ha estat la de màxim deixant. En aquestes nits pot caure una mitjana de cent cinquanta meteors, malgrat que el màxim podrà ser de fins a sis-cents, tota una tempesta d''estels'. Tal com el seu nom indica el punt d'origen d'aquesta pluja de meteors té el seu punt d'origen visual a la constel·lació del Lleó que aquestes matinades es pot veure sortint per l'horitzó est. Ampliar la notícia: Astroseti Més informació sobre els Leònids a Viquipèdia La NASA accedeix a reparar el telescopi espacial Hubble 09.11.2006 - 17:00 Una de les preocupacions que més s'han manifestat en els cercles astronòmics d'arreu del món en aquests últims anys ha estat el fet que el telescopi espacial Hubble estigués proper a la seva desaparició, per manca de pressupost, essent com és una de les eines més prodigioses que té la ciència contemporània. El Hubble és una de les nostres principals finestres a l'univers. Després de moltes incògnites, l'agència espacial nord-americana, la NASA, ha accedit a una cinquena i darrera reparació del mític telescopi. La reparació era essencial per a la supervivència del Hubble, que corria el risc de desaparèixer engolit per l'atmosfera terrestre en els propers anys. Fonts de la NASA informen que la reparació inclourà el recanvi de molts dels instruments del telescopi espacial, la qual cosa fa pensar en la possibilitat de continuar assolint objectius encara més satisfactoris. Serà el transbordador espacial Discovery l'encarregat d'arribar fins al Hubble per dur a terme la reparació. Michael Griffin, l'actual administrador de l'agència espacial, sembla ser l'artífex del canvi d'opinió de la NASA després que el seu antecessor en el càrrec anunciés la futura cancel·lació de la missió. La reparació s'espera per a l'any 2008. Ampliar la notícia: Catalunya Informació Web oficial del Hubble: Hubblesite La sonda espacial 'Messenger' s'atansa a Venus 28.10.2006 - 20:00 El passat dimarts 24 d'octubre la sonda espacial de la NASA 'Messenger' va sobrevolar el planeta Venus a una distància mínima de 2990 quilòmetres sobre la superfície del planeta. La NASA va utilitzar la força de gravetat del propi Venus per a l'aproximació, alterant dins de les previsions el rumb de la nau, que ha de viatjar fins a Mercuri. En qualsevol cas, aquest apropament no ha servit per fer cap estudi científic, com sí que es farà en l'aproximació prevista per al mes de juliol de 2007. Durant el vol que 'Messenger' va fer sobre Venus no va poder enviar cap informació ja que la situació del planeta -darrere del Sol i en eclipsi- impedia l'enviament de dades. Només es podran obtenir dades i fotografies a finals de novembre, quan la posició de la pròpia 'Messenger' permeti l'enviament de comunicacions a la Terra. S'espera que la 'Messenger' arribi a Mercuri el mes de gener de 2008. Les aproximacions a Venus serviran, en primer terme, per a dirigir l'òrbita de la sonda cap a Mercuri emprant la força gravitatòria venusiana. Ampliar la notícia: Astroenlazador Web oficial de la missió: NASA Descobriment d'un sistema solar molt particular 14.10.2006 Ð 19:00 Un grup de científics i astrofísics de Space Telescope Science Institute de Baltimore (Estats Units d'Amèrica) han fet una singular descoberta. Mitjançant la mirada del telescopi espacial Hubble, els científics han divisat, vora una de les protuberàncies de la Via Làctia, un sistema solar nou. Això no seria un fet tant excepcional si no fos perquè s'han descobert, dins d'aquest sistema, cinc planetes. Els cinc planetes giren entorn d'un mateix estel. Són, però, planetes amb òrbites molt properes a aquest sol ja que alguns triguen un dia terrestre (vint-i-quatre hores) a donar-hi la volta, un fet poc habitual. El motiu pel qual poden tenir aquest període de translació i aquesta proximitat tan inusual al seu sol és el tamany de l'estel: aquests planetes tenen una mitjana de 0,88 respecte a l'estel al voltant del qual giren (de massa 1). Per tant, són planetes que s'apropen, i molt, a la massa del seu sol. L'estudi, publicat a la revista 'Nature' considera aquests cossos com un nou tipus de planetes: planetes de període de revolució ultracurta. En unes condicions diferents, aquests planetes s'haurien vistos engolits pel seu estel central. Ampliar la notícia: Telenotícies | El Periódico de Catalunya Nobel de Física per a l'astronomia i el Big bang 04.10.2006 - 15:00 El premi Nobel de Física d'aquest any recaurà en l'astronomia i, més concretament, en els astrofísics nord-americans John C. Matter i George Smoot, de la NASA i la Universitat de Califòrnia, respectivament. El treball que els duu a l'obtenció del premi és el descobriment sobre la radiació de fons de microones al cosmos, un element que ha esdevingut quasi enigmàtic en les investigacions astronòmiques del darrer quart de segle. La base de la investigació dels dos astrofísics han estat els segons posteriors al Big bang, la qual cosa ens ha apropat més a aquells moments de naixement de l'Univers. Així doncs, la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, que atorga el Nobel en aquesta categoria, premia la investigació astronòmica, tan decisiva i essencial per a conèixer més el nostre Univers. Dotat de deu milions de corones sueques i, el que és més important, un reconeixement únic a nivell internacional de la trajectòria dels premiats i, molt especialment, del seu descobriment del qual és objecte el premi, el premi Nobel els serà concedit el proper 10 de desembre a Estocolm. Ampliar la notícia: Telenotícies | El Periódico Web dels Nobel: Nobelprize.org La 'Cassini' descobreix un nou anell de Saturn 28.09.2006 - 13:00 El transbordador espacial de la NASA 'Atlantis' ha posat punt i final a la seva missió a l'espai que s'ha perllongat tretze dies sense incidents a priori preocupants per al programa de transbordadors nord-americans, un programa que posa a disposició del projecte de construcció de l'Estació Espacial Internacional el seu últim gruix material i tècnic, ja que la nova generació de vehicles espacials s'espera per als propers anys. L'aterrament de l'Atlantis a Florida s'ha produït amb vint-i-quatre hores de retard fruit d'un dels fets més significatius de la missió: l'avistament de peces d'origen desconegut que envoltaven el transbordador i que, en un primer moment, es va pensar que eren restes de la pròpia nau que s'havien desprès. Després de confirmar que aquestes peces no pertanyien a l'Atlantis i que, per tant, no hi havia cap risc, es va poder reprendre la maniobra de tornada a la Terra. Durant la missió s'han dut a terme tres passeigs espacials per dur a terme tasques de manteniment de l'ISS. També s'han pogut instal·lar nous panells solars que milloraran el potencial energètic de l'Estació. Ampliar la notícia: Terra Web oficial: NASA L'Atlantis torna a casa sa i estalvi 21.09.2006 - 20:30 El transbordador espacial de la NASA 'Atlantis' ha posat punt i final a la seva missió a l'espai que s'ha perllongat tretze dies sense incidents a priori preocupants per al programa de transbordadors nord-americans, un programa que posa a disposició del projecte de construcció de l'Estació Espacial Internacional el seu últim gruix material i tècnic, ja que la nova generació de vehicles espacials s'espera per als propers anys. L'aterrament de l'Atlantis a Florida s'ha produït amb vint-i-quatre hores de retard fruit d'un dels fets més significatius de la missió: l'avistament de peces d'origen desconegut que envoltaven el transbordador i que, en un primer moment, es va pensar que eren restes de la pròpia nau que s'havien desprès. Després de confirmar que aquestes peces no pertanyien a l'Atlantis i que, per tant, no hi havia cap risc, es va poder reprendre la maniobra de tornada a la Terra. Durant la missió s'han dut a terme tres passeigs espacials per dur a terme tasques de manteniment de l'ISS. També s'han pogut instal·lar nous panells solars que milloraran el potencial energètic de l'Estació. Ampliar la notícia: Terra Web oficial: NASA Núvols d'età a Tità? 19.09.2006 - 17:00 La sonda espacial 'Cassini', que forma part de la missió conjunta NASA-ESA 'Cassini-Huygens' ha aportat noves dades sobre la naturalesa de diverses substàncies i elements químics presents a l'atmosfera de Tità, la lluna més gran de Saturn. Concretament, ha obtingut unes instantànies amb el seu espectòmetre de cartografia en infraroig, una eina que permet percebre en altres ones de color i visió elements presents al satèl·lit. Les imatges mostren un gran núvol -aparentment d'età- que envolta el pol nord de Tità. Segons els científics, el núvol seria el lloc on es formaria età en forma de neu, que cauria sobre els llacs de metà del satèl·lit. Aquestes dades aportades per l'espectòmetre de la sonda podrien ser la pista definitiva per confirmar la presència d'età en estat líquid o sòlid a Tità i que les capes de gel d'aquesta zona del satèl·lit són d'età. L'età és un hidrocarbur saturat que es separa del metà. L'existència de metà a Tità ja va ser un indici de la presència d'età en diversos estats de la matèria, tal com ara sembla confirmar-se. El debat sobre l'existència d'età a Tità ha estat llarg, ja que sempre s'ha considerat que el fet de trobar-hi aquesta substància és una mostra de la presència d'oceans a la seva superfície amb aquest element. Ampliar la notícia: Astroenlazador Web oficial: NASA L'Atlantis s'enlaira amb èxit rumb a l'ISS 10.09.2006 - 18:00 Han calgut sis intents perquè el transbordador espacial 'Atlantis' pugui iniciar amb èxit la seva cursa cap a l'Estació Espacial Internacional. Va ser el dissabte 9 de setembre quan la NASA va donar llum a verda a que la nau sortís de Cap Canaveral (Florida, EUA). L'Atlantis estarà onze dies a l'Estació Espacial Internacional (ISS) en una missió que compta amb la participació de set astronautes i que ha de contribuir a la consecució de la construcció de l'ISS. L'advertiment de problemes tècnics i, molt especialment, les inclemències del temps, han propiciat al llarg dels darrers dies els nombrosos ajornaments que ha patit l'inici de la missió. Durant la missió es duran a terme tres passejades espacials, és a dir, tres sortides d'astronautes a l'espai per a gestions tècniques a l'Estació. La missió es podrà perllongar, com a molt, un dia més. Ampliar la notícia: Telenotícies | La Vanguardia Tot a punt pel llançament de l'Atlantis 05.09.2006 - 22:30 El programa de transbordadors nord-americans de la NASA continua el seu periple. Després del llançament del 'Discovery' ara és l'hora de l'Atlantis. La NASA pretén amb aquests viatges espacials contribuir a una més ràpida consecució de l'Estació Espacial Internacional (ISS). El dimecres dia sis de setembre sembla ser la data en què, finalment, i després de l'ajornament del passat 27 d'agost per inclemències meteorològiques. Així doncs, s'espera que el transbordador espacial pugui prendre rumb a l'ISS en les pròximes hores. Els experts de la NASA han anunciat que el temps no hauria d'impedir en aquesta ocasió el llançament però que, malgrat tot, hi ha un vint per cent de possibilitats de nou ajornament. L'Atlantis, a punt des de fa dies a la plataforma de llançament de Cap Canaveral, va estar a punt de ser traslladat al seu hangar a raó de l'aproximació de la tempesta 'Ernesto'. Ampliar la notícia: Europa Press | El Mundo Web oficial de la missió: NASA El nou sistema solar > Plutó perd la categoria de planeta i passa a ser 'planeta nan' 25.08.2006 - 16:00 La 26a Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional celebrada els darrers dies a Praga ha clos d'una vegada per totes el debat sobre la consideració de planeta o no de Plutó, un debat que va esdevenir agre a la darrera dècada i especialment en els darrers cinc anys amb la descoberta de cossos transneptunians més grans que Plutó. El fins ara novè planeta perd, finalment, la categoria de 'planeta' i passa a tenir la de 'planeta nan'. Aquesta decisió va ser presa per unanimitat el passat 24 d'agost. Una setmana abans havia saltat la notícia que la UAI deixaria el sistema solar en 12 planetes (s'afegien Caront, Ceres i UBS313), fet que comportava en els darrers anys, ampliar la llista de planetes a desenes de cossos. La nova definició de planeta, decidida pels 2.500 comissaris de la UAI a l'Assemblea General diu el següent: 'planeta és el cos celest que està en òrbita al voltant del Sol, que té la suficient massa per tenir gravetat pròpia i per superar les forces rígides d'un cos assumint una forma equilibrada hidrostàtica, rodona, i que ha allunyat les immediacions de la seva òrbita.' Aquesta és la definició que ha exclós Plutó de continuar sent 'planeta'. S'han redefinit dues categories planetàries més, 'planeta nan' (on entra Plutó, Sedna i els cossos nous transneptunians) i 'cossos menors'. Es resol així un problema de nomenclatura existent des de l'època de Copèrnic. Ampliar la notícia: Telenotícies | BBC Més informació a Especial TVC Els científics decideixen a Praga si Plutó és un planeta 15.08.2006 - 16:00 Des del dilluns 14 d'agost es reuneixen a la capital de la República Txeca, Praga, astrònoms d'arreu del món per discutir una de les polèmiques més vives en els darrers temps: la veritable naturalesa de Plutó, el fins ara novè planeta del sistema solar, petit i llunyà i acompanyat d'un satèl·lit, el famós Caront. El descobriment de cossos de dimensions similars a les de Plutó en aquestes rodalies del sistema solar -i fins i tot amb diàmetres més grans- va ser el principal desencadenant de la polèmica: si existeixen, després de Plutó, cossos rocosos encara més grans, ¿s'ha de considerar a Plutó un planeta?, ¿els altres cossos també han de ser cossos del sistema solar? ¿o cap d'ells és en realitat un planeta -i, per tant, Neptú seria el vuitè i darrer planeta del nostre sistema solar-? La reunió està constituïda per delegats de la Unió Astronòmica Internacional, de fet, l'única institució del món que pot treure a Plutó la consideració de planeta ja que la UAI és l'organisme internacional que regula les nomenclatures del cel, així com els descobriments. Al final de la trobada els canvis en el sistema podrien ser substancials, en funció de les conclusions adoptades. Ampliar la notícia: Europa Press | BBC Més informació sobre Plutó a Viquipèdia Astronàutica europea > L'Smart-1 s'apropa a la seva fase final 06.08.2006 - 22:30 Smart-1 és la primera sonda lunar europea. L'Agència Espacial Europea (ESA) va idear fa anys un projecte que suposés assumir el repte lunar a Europa, d'exploració del satèl·lit i, a més, desenvolupament de noves tècniques de navegació espacial. Smart-1, doncs, reunia tota una sèrie de fites que s'han dut a terme durant els setze mesos de la seva missió. La sonda, que va arribar a la Lluna el novembre de 2004 després de fer un trajecte totalment novedós (amb una propulsió d'ions) ha servit per explorar noves formes de moure's per l'espai. Com acabem d'esmentar, un tipus de propulsió magnètica-solar ha estat la força motriu d'Smart-1 en el seu viatge cap a la Lluna. El final de l'Smart-1 es produirà quan la sonda col·lisioni contra la superfície del nostra satèl·lit natural el proper 3 de setembre posant fi a una missió de beneficis especialment tecnològics ja que es tractava d'una missió d'investigació astronàutica. L'ESA tanca així la seva primera aventura lunar. Ampliar la notícia: Astroseti Web oficial de la missió: ESA Les grans taques de Júpiter presenten diferències significatives 02.08.2006 - 17:00 El telescopi de Mauna Kea (Hawaii), el Keck II, amb els seus raigs infrarojos ha pogut obtenir unes instantànies molt novedoses de les dues grans tempestes del major planeta del sistema solar, Júpiter. Aquestes dues tempestes, que es van originar fa molts anys, es presenten en forma de taques i constitueixen un dels elements més característics de la superfície del planeta quan aquest és observat des de la Terra. Quan les dues taques s'observen amb els colors òptics estàndards es distingeix el seu to roig. Però aquesta nova observació canvia la percepció que es té del fenomen físic i meteorològic jovià. Les imatges han revelat que la petita taca roja és més obscura que la gran. Els canvis de colors de les taques obeeixen, segons els científics, a la composició i a les característiques de les tempestes, així com a l'altitud a la qual es troben les tempestes. S'ha arribat a la conclusió que ambdues taques són el reflex de tempestes situades a diverses altituds de Júpiter. Ampliar la notícia: El Mundo | Astroenlazador Les llunes de Saturn > Llacs a Tità? 26.07.2006 - 14:00 La sonda espacial 'Cassini', que va ser concebuda com un dels ginys espacials més moderns de l'astronàutica contemporània, continua donant alegries als investigadors i responsables de la missió europea-nordamericana 'Cassini-Huygens', destinada a explorar Saturn i les seves llunes. La 'Huygens', és una sonda que actualment volta Saturn i els seus satèl·lits, mentre que la 'Cassini' és dedica única i exclusivament a la principal lluna saturniana: Tità. El sistema de radar de la 'Cassini' ha trobat ara uns indicis que podrien derivar en un molt important descobriment. Concretament, s'han trobat indicis de l'existència de llacs a la superfície del satèl·lit. Diverses instantànies han revelat unes taques fosques d'aparença molt similar a la dels llacs terrestres en les latituds més elevades de Tità. En una ampliació de les imatges captades el passat divendres 21 de juliol s'observen una mena de canals que podrien corroborar l'existència de llacs. Fa dècades que la comunitat científica ve especulant amb una hipotètica presència de llacs de metà o età líquids. Els indicis ara trobats han de ser verificats. Els responsables de la missió han informat que aviat la 'Cassini' sobrevolarà amb major detall la zona. Ampliar la notícia: Astroenlazador Web oficial de la missió: ESA | NASA Final de missió > El 'Discovery' torna a la Terra 17.07.2006 - 16:00 El dilluns 17 de juliol de 2006 és el dia en que els tripulants del transbordador espacial 'Discovery' han tornat a la Terra després de catorze dies a l'espai i, més concretament a l'Estació Espacial Internacional (ISS). Els experts asseguren que aquesta era la fase més delicada de tota la missió, un retorn on estaven totes les mires posades. La nau ha abandonat l'ISS passada l'una del migdia (hora a Catalunya) i en el seu retorn transportava dues tones de brossa. La nau ha pres terra, finalment, passades les tres de la tarda, després de mitja hora d'incomunicació, com correspon al tram final del viatge, quan s'ha de travessar l'atmosfera de la Terra. El 'Discovery' torna amb sis astronautes ja que un, Thomas Reiter, s'ha quedat a l'Estació Espacial Internacional on estarà sis mesos com a membre de la tripulació rotatòria de l'Estació. D'aquí a uns mesos s'espera que la NASA reenviï a l'espai el transbordador 'Atlantis'. Ampliar la notícia: Telenotícies | La Vanguardia Web oficial de la missió: NASA La missió del 'Discovery' prossegueix amb normalitat 11.07.2006 - 21:30 El transbordador espacial 'Discovery', després d'arribar la setmana passada a l'Estació Espacial Internacional (ISS) continua la seva missió amb normalitat malgrat la pressió social que han causat els inconvenients tècnics que van sorgir poc abans de l'enlairament. Un dels moments culminants de la missió del 'Discovery' en aquest retorn a l'espai és la passejada espacial que havien de fer dos astronautes de la tripulació, fet que ja s'ha produït. Els astronautes Piers Sellers i Mike Fossum ja han sortit a l'espai. Concretament, s'han fet ja dues sortides del transbordador on han hagut de treballar fora de la nau en feines de reparació i construcció per a l'ampliació de l'Estació Espacial Internacional. Altres astronautes de la missió estan duent a terme les tasques d'avituallament de l'ISS mentre un darrer astronauta es preparar per a rellevar un dels tripulants de l'Estació en el rutinari però intens periple d'aquesta. Ampliar la notícia: Telenotícies | Europa Press El 'Discovery' torna a l'espai > El transbordador ja ha posat rumb a l'ISS 30.06.2006 - 12:00 El transbordador espacial 'Discovery', que havia d'enlairar-se el passat dissabte cap a l'Estació Espacial Internacional (ISS) ha hagut d'esperar-se fins al 4 de juliol per fer-ho. Problemes meteorològics i altres inconvenients afegits han provocat aquest retard. El 'Discovery' va enlairar-se des del Centre Espacial Kennedy a 20:38 hores del dia de la Independència Americana. Tanmateix, en les darreres hores, s'havia anunciat que la nau tenia una esquerda de 13 centímetres a un tanc de la nau, la qual cosa ha disparat les alarmes de tècnics i opinió pública. El viatge del transbordador està ara mateix ple d'incerteses ja que un problema similar va causar l'accident del 'Columbia' l'any 2003. Des de la NASA s'havia comentat que la detecció de l'esquerda podia fer suspendre la missió però, poques hores després, el 'Discovery' sortia cap a l'Estació Espacial Internacional amb set astronautes a bord. Ampliar la notícia: Telenotícies | La Vanguardia El 'Discovery' torna a l'espai > Tot a punt pel llançament del transbordador 30.06.2006 - 12:00 Dissabte 1 de juliol és el dia previst perquè el transbordador espacial 'Discovery' prengui rumb cap a l'Estació Espacial Internacional (ISS). En les darreres hores han arribat al Centre Espacial Kennedy, l'emplaçament on es produirà l'enlairament, els set astronautes que conformen la tripulació de la nau. Al comandament del transbordador estarà un experimentat Steve Lindsey. Tot sembla preparat per al llançament del 'Discovery' en unes hores on s'intensifiquen les crítiques a l'agència espacial nord-americana, la NASA, per una aparent precipitació a l'hora d'endegar aquesta nova aventura espacial. El prestigiós 'The New York Times' advertia fa escasos dies que aquesta missió constitueix una 'decisió obstinada' de la direcció de la NASA. El llançament del 'Discovery' s'espera a les 17:00 hores del dissabte, hora nord-americana, quan a Catalunya siguin les onze de la nit. Durant la missió, s'espera que dos dels astronautes de la tripulació facin una passejada espacial fora de l'ISS. Ampliar la notícia: Telenotícies | Terra Web oficial de la missió: NASA El 'Discovery' torna a l'espai > La NASA fixa l'1 de juliol com a data de llançament 22.06.2006 - 20:00 En contra del que recomanen els experts en seguretat de l'agència espacial nord-americana, NASA, i alguns tècnics, el 'Discovery' serà enlairat el proper el proper 1 de juliol, una decisió que òbviament ja ha suscitat reaccions contràries que no volen que es repeteixin els tristos i fatídics episodis de la llarga història dels transbordadors. Tanmateix, des de la NASA s'informa que malgrat que això eren recomanacions, no hi ha hagut objeccions a que el 'Discovery' pugui tornar a l'espai. Prèviament s'havia informat que el període dins del qual s'enlairaria el transbordador arribava fins al 19 de juliol. Des de la NASA, amb Michael Griffin al capdavant, no s'ha volgut ajornar el llançament i ha estat datat per la propera setmana, quan els set astronautes tripulants viatgin cap a l'Estació Espacial Internacional. Ampliar la notícia: Telenotícies | Terra Web oficial: NASA Rússia a l'espai > Llançament d'un satèl·lit que investigarà la matèria fosca de l'univers 16.06.2006 - 16:00 'Resurs-DK' és el nom del nou satèl·lit que l'agència espacial russa en col·laboració amb científics italians, suecs i alemanys. Un coet 'Soyuz' ha enlairat el satèl·lit des del cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan, satèl·lit que farà un breu viatge fins a situar-se a més de sis-cents quilòmetres sobre la superfície terrestre. Aquest satèl·lit té com a objectius principals predir terratrèmols a l'escorça terrestre i investigar la matèria fosca de l'univers, per la qual cosa va equipat de la instrumentació més avançada, així com de moderns telescopis. El telescopi 'Arina' que duu a bord s'encarregarà de trobar aquelles zones amb riscos de terratrèmols amb un marge d'error d'entre 100 i 200 quilòmetres. 'Pamela' és l'espectòmetre encarregat d'estudiar la matèria fosca de l'univers, que podria constituir una quarta part de l'univers i que, a hores d'ara, és un dels punts d'investigació més obscurs i desconeguts de l'astrofísica moderna. S'espera que 'Resurs-DK' tingui una vida útil de tres anys, període en el qual es vol mostrar la gran efectivitat del projecte. Ampliar la notícia: Telenotícies | Panorama Digital Cel de juny > Conjuncions de Mercuri, Mart i Saturn 10.06.2006 - 16:00 L'arribada del mes de juny ens porta novetats destacables en la visió del cel a ull nu, com ara conjuncions. Les conjuncions planetàries són alineaments o aproximacions de dos o més planetes en una mateixa zona del cel. No s'ha de confondre una conjunció amb un apropament entre planetes real, ja que aquestes aproximacions són tals des de la perspectiva de la Terra, des de la mirada que el nostre planeta projecta cap al sistema solar i l'Univers. Aquests esdeveniments astronòmics tindran lloc a mitjans de juny. El proper dijous dia 15 hi haurà una conjunció de Mart i Saturn dins dels límits de la constel·lació del Cranc. Serà una conjunció espectacular atès que els dos planetes estaran creuant en aquest moment una zona molt bella al firmament: al seu darrere tindran el cúmul obert del Pessebre. Això sí, mentre que els planetes no hi ha problema per veure'ls a ull nu, també des de les ciutats, per veure'ls desfilar per davant del Pessebre (M44) es necessitaran uns binocles. Una segona conjunció serà la que protagonitzaran la Lluna i Mercuri. El 27 de juny el planeta més proper al Sol es trobarà just a sota de la Lluna de forma paral·lela. Ampliar la notícia: Astroenlazador Més sobre Mercuri | Mart | Saturn La NASA estrena la tecnologia dels minisatèl·lits-androides 04.06.2006 - 21:00 El titular pot donar a semblar, aparentment, que a l'agència espacial nord-americana ja s'empren robots a l'espai. La realitat és que la NASA ha enviat a l'Estació Espacial Internacional un nanosatèl·lit que està inspirat en un androide de la saga cinematogràfica de George Lucas 'Star Wars'. Segons les mateixes fonts de la NASA, l'enviament d'aquesta mininau suposa la mostra més evident de la intenció, per part de l'agència, d'anar substituint els satèl·lits convencionals per una tecnologia de dimensions més reduïdes, per agrupacions de minisatèl·lits. El llançament d'aquest satèl·lit tan especial s'emmarca en el projecte SERPHES que cerca l'objectiu de solucionar els problemes de navegació que té un satèl·lit convencional amb la introducció d'altres satèl·lits, més petits, que actuïn com una cadena de naus. La fase actual, però, correspon a un període de proves de la nova tecnologia. Ampliar la notícia: Terra | IBLNEWS Web oficial de l'ISS: NASA L'ull que mira el Sol > La SOHO continuarà funcionant fins el 2009 29.05.2006 - 21:00 El 1995 es va enlairar la que ha estat una de les sondes més prolífiques dels noranta i els dos mil: la SOHO, la principal investigadora del nostre estel, el Sol, amb una mirada ininterrompuda a l'estel del Sistema Solar. La SOHO, concebuda com l'Observatori Heliosfèric i Solar del nostre temps, està dedicada a analitzar detingudament i amb valuoses instantànies el comportament del Sol. Són famoses les seves fotografies d'evolució de les taques solar o les espectaculars fluctuacions en forma d'erupcions de la matèria solar, malgrat ser com és el Sol un estel altament estable. L'Agència Espacial Europea (ESA, en les seves sigles angleses) i la NASA, agència espacial nord-americana han decidit donar continuïtat a la missió fins al desembre de 2009. Les dues agències espacials continuaran sufragant el cost pressupostari del projecte SOHO. Hi ha diversos projectes de nous observatoris solars que podrien estar en funcionament en els propers anys. Però SOHO encara conserva instrumental que cap altra sonda té i que la converteix en la més poderosa eina d'observació solar. Entre els reptes futurs, hi destaquen la seva incorporació a una xarxa en òrbita de satèl·lits-observatoris solars. Ampliar la notícia: Astroenlazador | Astroseti Web oficial de la missió: SOHO El planeta vermell > Descobert un nou tipus de roca marciana, que conté més sofre 26.05.2006 - 19:00 La NASA ha anunciat la descoberta d'un nou tipus de roca al planeta Mart. El robot 'Spirit' que des de 2004 investiga i analitza la superfície marciana ha treballat ara amb un tipus de roca del cràter Gusef, que conté alts nivells de sofre a l'interior. Les roques que fins la data havia analitzat el robot tenien uns graus de sofre elevats a la superfície, però no a l'interior, com amb la roca actual. Un dels directors de les missions dels 'rovers' nord-americans a Mart ('Spirit' i 'Opportunity') ha comentat que és la roca més important i interessant amb la que ha treballat l'Spirit. Mentrestant, l'Opportunity continua també la seva missió per Mart. Ara, però, les seves funcions semblen estratègiques. A dia d'avui, el robot 'Opportunity' està revisant el seu escut anti-solar, una fase tècnica que hauria d'aportar informació tècnica per futures expedicions a Mart. Així doncs, els dos robots de la NASA continuen amb bona salut al planeta vermell, malgrat que quan van arribar fa ja força temps, els experts li van donar tres mesos de missió. Ampliar la notícia: ProDownload / Més sobre Mart a XTEC Astronàutica > Col·lisió de dues naus de la NASA 18.05.06 - 19:00 L'astronàutica ha demostrat un i altre cop que els errors humans són perfectament traslladables a un àmbit on, entre molts altres aspectes, predomina el control i la supervisió humana sobre les màquines. La NASA, l'agència espacial nord-americana, acaba de rebre una notícia sobtada que irromp en els seus plans en general i en la seva crisi tecnològica en particular. La nau robòtica DART, a més de set-cents quilòmetres de la superfície terrestre, ha col·lisionat contra un satèl·lit amb el qual havia de trobar-se, concretament, un satèl·lit del Pentàgon. Fonts de la NASA informen que un error de navegació és la principal causa de l'incident. El sistema de navegació de DART tenia certes anomalies, com informa l'agència espacial nord-americana. La nau havia d'aproximar-se al satèl·lit del Pentàgon però va esgotar el seu combustible abans del previst. Les dues naus acabaran desintegrant-se quan traspassin l'atmosfera terrestre. DART tenia com a objectiu investigar avenços en matèria de mobilitat astronàutica, com ara les tasques que els astronautes poden dur a terme a l'espai. Ampliar la notícia: 20 minutos | Europa Press Missió Cassini-Huygens > Tità té dunes desèrtiques 11.05.2006 - 20:00 La sonda nord-americana 'Cassini', de la NASA, que forma part de la missió amb l'Agència Espacial Europea (ESA) 'Cassini-Huygens' ha descobert que la lluna més gran del planeta Saturn, i segona del sistema solar, té dunes molt semblants a les dels deserts de la Terra, com podrien ser el Sàhara o el desert de Namíbia. Els experts que han estat analitzant les imatges provinents de la sonda, científics de la Universitat d'Arizona i del Laboratori de Propulsió a Doll, que controlen la sonda, diuen que aquestes dunes tenen una alçada d'uns cent cinquanta metres. Els mateixos experts creuen que aquestes dunes es van formar a partir dels grans vents que van recórrer la superfície de Tità, així com amb processos geològics d'anys que van acabar creant una matèria similar als grans de sorra de la Terra. Ampliar la notícia: Levante | Infoastro Web oficial: NASA La crisi de l'astronàutica nord-americana > La NASA no té fons suficients 04.05.2006 - 18:00 Aquesta setmana el Consell Nacional d'Investigació dels Estats Units d'Amèrica (EUA) ha fet públic un informe en el qual s'exposa que a l'agència espacial nord-americana, la NASA, li manquen recursos econòmics per poder donar ple suport a la investigació científica i, al mateix temps, construir l'Estació Espacial Internacional o preparar les futures missions a la Lluna. Un informe revelador que ve a corroborar el que moltes veus denuncien des de fa uns anys: la crisi del sector astronàutic dels EUA i la incapacitat de la NASA per fer front a nous reptes. L'informe critica que la NASA hagi de fer-se càrrec de molts objectius sense disposar del pressupost necessari per dur-los a terme, així com que les reduccions continuades del pressupost de l'agència perjudiquen greument les missions de menys calat i la investigació de petita escala. El pressupost del 2007, diu, causarà l'endarreriment de missions programades pel final d'aquesta dècada, desplaçant molts objectius i aspiracions, que s'endarreriran anys. Ampliar la notícia: AP Spanish Web oficial de la NASA aquí Missió Cassini-Huygens > Tità té dunes desèrtiques 11.05.2006 - 20:00 La sonda nord-americana 'Cassini', de la NASA, que forma part de la missió amb l'Agència Espacial Europea (ESA) 'Cassini-Huygens' ha descobert que la lluna més gran del planeta Saturn, i segona del sistema solar, té dunes molt semblants a les dels deserts de la Terra, com podrien ser el Sàhara o el desert de Namíbia. Els experts que han estat analitzant les imatges provinents de la sonda, científics de la Universitat d'Arizona i del Laboratori de Propulsió a Doll, que controlen la sonda, diuen que aquestes dunes tenen una alçada d'uns cent cinquanta metres. Els mateixos experts creuen que aquestes dunes es van formar a partir dels grans vents que van recórrer la superfície de Tità, així com amb processos geològics d'anys que van acabar creant una matèria similar als grans de sorra de la Terra. Ampliar la notícia: Levante | Infoastro Web oficial: NASA La crisi de l'astronàutica nord-americana > La NASA no té fons suficients 04.05.2006 - 18:00 Aquesta setmana el Consell Nacional d'Investigació dels Estats Units d'Amèrica (EUA) ha fet públic un informe en el qual s'exposa que a l'agència espacial nord-americana, la NASA, li manquen recursos econòmics per poder donar ple suport a la investigació científica i, al mateix temps, construir l'Estació Espacial Internacional o preparar les futures missions a la Lluna. Un informe revelador que ve a corroborar el que moltes veus denuncien des de fa uns anys: la crisi del sector astronàutic dels EUA i la incapacitat de la NASA per fer front a nous reptes. L'informe critica que la NASA hagi de fer-se càrrec de molts objectius sense disposar del pressupost necessari per dur-los a terme, així com que les reduccions continuades del pressupost de l'agència perjudiquen greument les missions de menys calat i la investigació de petita escala. El pressupost del 2007, diu, causarà l'endarreriment de missions programades pel final d'aquesta dècada, desplaçant molts objectius i aspiracions, que s'endarreriran anys. Ampliar la notícia: AP Spanish Web oficial de la NASA aquí L'anell E de Saturn podria estar format per partícules d'Encelade 29.04.2006 - 19:00 Saturn és, potser, el planeta més identificat visualment als llibres i a les revistes per qualsevol individu. Els seus espectaculars anells el fan més que popular. Aquests anells estan formats gràcies a partícules de pols, roca, i altres matèries procedents del sistema solar, d'asteroides i d'altres cossos. Els científics han esbrinat ara que l'anell E existeix per la matèria disseminada que desprèn una lluna de Saturn, Encelade. Encelade desenvolupa uns processos de criovulcanisme que desprèn una matèria que s'escampa pels volts del planeta Saturn fins que, per força gravitatòria, acaba conformant un anell que s'estén des de tres fins a vuit radis del planeta. Això equival a un diàmetre d'anell d'entre 180000 y 480000 quilòmetres. Concretament, la matèria que podria conformar l'anell E emana del pol sud d'aquesta lluna. Tanmateix els científics coincideixen en que tot plegat és una teoria per corroborar. Ampliar la notícia: Astroenlazador L'anell E en imatges aquí | Solarviews Els científics troben noves mostres d'impactes de meteors contra la Lluna de fa milers d'anys 23.04.2006 - 14:45 Dècades després de ser portada de diaris i noticiaris, les missions Apollo encara continuen aportant notícies i noves descobertes. Els científics que investigaven les roques lunars obtingudes durant el decurs de les nombroses missions Apollo han anunciat ara que moltes de les roques analitzades presenten senyals de fusió. Concretament, de fa 3.900 milions d'anys. La descoberta referma la teoria molts cops anunciada de l'època sota la qual la Lluna, així com la Terra, van rebre grans impactes de meteorits de proporcions considerables. Les investigacions revelades mostren que és possible datar l'època, d'una manera aproximada, en que es va produir aquest fenomen constant de col·lisions de cossos rocosos contra el sistema Terra-Lluna. Les publicacions encarregades d'anunciar els resultats d'unes llargues investigacions científiques han estat Geochimica i Cosmochimica Acta. Les anàlisis de les roques es van practicar sobre pedres del Mar del Nèctar, de la Serenitat o de les Pluges, entre d'altres. Ampliar la notícia: Astroenlazador Ressenya de la investigació a Oregon University La 'Venus Express' ofereix les primeres instantànies de Venus 17.04.2006 - 14:00 Els primers resultats de l'aventura europea a Venus que encapçala la sonda 'Venus Express' de l'European Space Agency (ESA) no s'han fet esperar. Malgrat estar encara a una distància de 200.000 quilòmetres del planeta (una posició pròpia d'una lluna a distància mitjana del seu planeta), la 'Venus Express' ja ha aportat les fotografies de l'atmosfera venusiana més reveladores fins el moment. Concretament, les primeres imatges de Venus mostren unes complexes estructures atmosfèriques amb un detall impressionant. Aquestes instantànies van ser captades el passat dimecres 12 d'abril. Els encarregats de la missió volen investigar una part densa i obscura de l'atmosfera que es trobaria just a sobre del pol sud del planeta. En els propers dies i setmanes podrem observar detalls més espectaculars de Venus. Ampliar la notícia: Astroenlazador | Catalunya Informació Web oficial de la missió: ESA La sonda europea 'Venus Express' arriba a Venus 11.04.2006 - 14:00 Aquest matí la sonda europea de l'ESA (European Space Agency) 'Venus Express' ha entrat a l'òrbita del planeta més proper a la Terra, Venus, per investigar, entre d'altres, l'efecte hivernacle al que és el planeta més calent de tot el sistema solar, amb unes temperatures extremes. 'Venus Express' és la primera missió europea al planeta venusià. La maniobra d'aquesta matinada, que suposava una frenada en la velocitat de la sonda per poder situar-se dins de l'òrbita de Venus, ha estat delicada, però finalment superada. Venus és un planeta àmpliament explorat des dels anys 60. Les condicions extremes del planeta no han impedit que moltes missions soviètiques i nord-americanes, aleshores en els anys de la Guerra Freda, accedissin a la tòrrida superfície venusiana. Ara, però, la missió europea té altres motivacions i aquestes són aprofundir en la coneixença del fenomen de l'efecte hivernacle. Ampliar la notícia: Catalunya Informació | La Vanguardia Web oficial de la missió: ESA El planeta dels anells > Un nou tipus de satèl·lits a Saturn 04.04.2006 - 16:30 Saturn és, juntament amb Júpiter, el planeta del sistema solar que té més llunes que orbiten al seu voltant, unes llunes, en molts casos, de grans proporcions que arriben a ser petits planetes, com és el cas de Tritó, que fins i tot té atmosfera pròpia. Saturn i Tritó, precisament, centren des de fa temps en molts aspectes l'actualitat espacial amb les missions 'Cassini' i 'Huygens' a les seves rodalies. Així, mentre la segona, de l'ESA europea, explora la composició de Tritó i la seva atmosfera, la 'Cassini', de la NASA, tracta de desvetllar nous secrets del planeta dels anells. El darrer possible descobriment podria ser la descoberta d'un nou tipus de llunes, o microllunes, que orbiten dins la zona dels anells. Aquests nous cossos no superarien els diàmetres de cent metres i podrien provenir tots d'un gran cos rocós que es va destruir. Unes imatges d'una molt elevada resolució, obtingudes per la sonda 'Cassini', han dut la NASA a investigar el possible descobriment d'uns satèl·lits de proporciones petites. No és, però, el primer cop que es detecten satèl·lits a l'interior dels anells: Pandora o Prometeu, per exemple, són dues llunes conegudes des de fa molt temps, que s'ubiquen entre els anells més importants de Saturn. Ampliar la notícia: Astroenlazador | El Mundo Web oficial de la missió: NASA i ESA L'exploració de Mart > La NASA obté les imatges més espectaculars del planeta vermell 28.03.2006 - 17:00 La sonda 'Mars Reconnaissance Orbiter' va arribar fa unes setmanes a les proximitats més immediates del planeta vermell, Mart, tal com anunciàvem en aquest espai. Ara ja podem parlar dels primers resultats de la missió. L'agència espacial nord-americana NASA ha informat que està treballant amb unes imatges d'una alta resolució obtingudes per la camera que du a bord la sonda. 'Mars Reconnaissance Orbiter' té un objectiu directe, el d'arribar a elaborar el mapa més complet possible de Mart, un mapa que superi tots els que s'hagin fet fins la data. Aquesta sonda va proveïda dels recursos més avançats que fan augurar un èxit de la missió. Ara per ara, la NASA mostra les primeres imatges de mostra de la sonda, que es troba explorant la superfície marciana. Aquestes imatges tindrien la resolució més elevada mai assolida fins ara, amb la distinció d'objectes sobre la superfície de 7,6 metres de llargada. Ampliar la notícia: BBC | Clarín Web oficial de la missió: NASA Espai interestel·lar > Explosions còsmiques a més de 400 milions d'anys llum 23.03.2006 - 18:00 Ara fa una mica més d'un mes, el 18 de febrer d'enguany, el satèl·lit de la NASA Swift va detectar un nou tipus d'explosió còsmica, semblant a les explosions de supernoves però amb una reacció diferent a les d'aquestes. Es tractaria d'un tipus d'explosions de raigs gamma, però amb unes característiques totalment novedoses. Per primer cop, un fenomen d'aquest tipus s'ha produït a una distància no habitual, vint-i-cinc vegades més proper. D'altra banda, l'explosió ha estat detectada amb una intensitat cent vegades superior a les explosions de raigs gamma tradicionals. Segons els experts, el fenomen aplega altres elements que el fan un fet únic dels que són de coneixença general per a la comunitat científica internacional. La explosió, que ha rebut el codi de GRB 060218, es va donar a una galàxia situada a la constel·lació d'Àries. Ampliar la notícia: Astroenlazador Web oficial de la missió: NASA Des de Mart > L'Spirit i l'Opportunity, amb bona sintonia 19.03.2006 - 14:00 Les sondes de la NASA destinades al planeta vermell, Mart, han resultat ser tot un èxit per la història recent de l'astronàutica. Els anomenats 'Mars Exploration Rovers' porten ja més de dos anys i continuen aportant dades i òptims resultats a nivell tècnic. A Mart arriba l'hivern i serà Spirit qui més patirà aquest fet. El robot en qüestió ha perdut una de les seves sis rodes, però continua funcionant en un bon estat. Els responsables de l'agència espacial nord-americana expliquen que el periple d'ambdós robots s'està convertint en una 'aventura emocionant', perquè els 'Mars Exploration Rovers' estan funcionant a ple rendiment, molt temps després del que s'esperava que seria la seva vida útil a Mart. L'Opportunity, per la seva banda, que es troba al lloc oposat que l'Spirit, i que no patirà, per tant, un fred hivern en els propers dies, es dirigeix ara rumb a al cràter Victòria, un fet que suposarà un punt d'inflexió en la missió. Ampliar la notícia: Astroenlazador | Astroseti Web oficial de les missions: NASA La culminació d'un viatge > La 'Mars Reconnaissance Orbiter' arriba a Mart 11.03.2006 - 13:00 La passada matinada, la 'Mars Reconnaissance Orbiter', símbol de la tecnologia més moderna i avançada en sondes interplanetàries de la NASA, l'agència espacial nord-americana, ha entrat en l'òrbita de Mart. L'esperada notícia arriba després de set mesos de viatge des que fou enlairada des de la Terra. A partir del proper mes de novembre, la sonda recollirà dades del planeta. Hi ha un ferm objectiu de saber si hi ha aigua al subsòl marcià i d'investigar les possibilitats d'un futur viatge tripulat d'astronautes al planeta vermell. El 2010 és l'any en que la feina de la sonda a Mart finalitzarà. Fins aleshores, és molt el camí encara per recórrer. Tanmateix, l'expectació i l'eufòria ja s'ha fet notar als laboratoris de la NASA a Califòrnia, on han seguit el minut a minut de l'entrada de la sonda en òrbita marciana. Ampliar la notícia: Telenotícies | El Periódico Web oficial de la missió: NASA L'espai immediat > La NASA preveu tres viatges dels transbordadors per aquest any 07.03.2006 - 16:00 L'agència espacial nord-americana (NASA) ja ha posat sobre la taula el que ha de ser el programa de viatges espacials dels seus transbordadors per a aquest any 2006, un programa que alguns experts veuen massa ambiciós per temps difícils a la NASA, quant a vehicles transbordadors es refereix. Concretament, els responsables de l'agència han explicat que per aquesta primavera volen enviar una primera missió a l'espai. Si aquest viatge de transbordador surt de forma òptima, seria possible fer dos viatges més dins d'aquest 2006, segons les mateixes fonts. Tanmateix, l'optimisme és ben present en aquestes declaracions, així com en el programa del qual disposa la mateixa agència nord-americana. L'agost de 2005 el 'Discovery' va tenir problemes considerables, durant el viatge, i en la seva tornada, un fet que ha despertat l'escepticisme entre els experts aeronàutics aliens a la NASA. La NASA afronta aquest any 2006 amb un calendari que tindria en el 10 de maig una data clau, l'enlairament, novament, del 'Discovery'; a l'agost seria enlairat l''Atlantis' i al novembre l''Endeavour'. Ampliar la noticia: Astroenlazador Web oficial: NASA L'escalfament de la Terra > Groenlàndia es desfà més ràpidament que fa deu anys 23.02.2006 - 16:30 En l'hàbit diari de mirar cap al cel, als estels i als planetes, no hem d'oblidar el planeta que trepitgem, la Terra. Això ho sap bé la NASA, la més veterana agència astronàutica del món, que destina un gruix important del seu pressupost a l'estudi de la Terra i el seu comportament. Un punt on l'agència nord-americana para molt d'esment és en el preocupant desgel dels glaciars del nostre planeta. Un revelador estudi, fet conjuntament entre la NASA i la Universitat de Kansas, informa ara que les glaceres de Groenlàndia es desfan el doble de ràpid que fa deu anys. 224 quilòmetres cúbics és el volum dels icebergs que al llarg de l'any es desprenen de la glacera de Kangerdludduaq. El desglaçament d'aquests icebergs és un dels principals causants de l'augment del nivell del mar, que ha pujat en el darrer any fins a tres mil·límetres. L'estudi de la NASA i de la Universitat de Kansas apunta directament a l'escalfament global del planeta Terra com a causa principal d'aquest fenomen natural que esdevé del tot perjudicial pel planeta. Ampliar la notícia: Telenotícies | El Correo Web sobre la Terra de la NASA Espectacular fenomen físic > Gran tempesta a l'atmosfera de Saturn 18.02.2006 - 11:00 La sonda Cassini, una de les grans obres d'enginyeria astronàutica dels darrers temps, porta un temps investigant els fenòmens que es produeixen a l'atmosfera del gegant Saturn, el 'planeta dels anells'. Fa anys que es coneix que les tempestes del planeta citat són un esdeveniment ben vistós i apreciable, als pols del planeta, però també a d'altres indrets. Tanmateix, en les darreres setmanes el fenomen físic de les tempestes a Saturn s'ha accentuat, i molt, tal com ho demostren les imatges de la sonda Cassini. El passat 23 de gener la sonda va detectar emissions de les tempestes del planeta dels anells. Al mateix temps, astrònoms aficionats informaven que ells també distingien el fenomen a l'hemisferi sud del planeta. Els estudiosos afirmen que aquesta tempesta té una gran virulència d'irradiació física i electromagnètica: el seu estudi ens ajudarà a comprendre millor les tempestes als planetes gasosos. Ampliar la notícia: Astroenlazador | Astroseti Com observar Saturn aquí / Web oficial de la missió: NASA A ull nu > Aquest cap de setmana, aproximació entre la Lluna i Saturn 11.02.2006 - 17:00 Una hora després de la posta del Sol es podrà veure un atractiu espectacle sobre la volta del cel, a ull nu i sense l'ajuda de cap instrument òptic. La Lluna, que es troba en fase quasi plena (dilluns arribarà a aquesta fase) s'aproximarà en el cel al planeta Saturn que el passat dia 27 de gener va arribar a la seva oposició respecte al Sol, la qual cosa vol dir que està en el seu millor període d'observació. Es podrà veure entre els dies 10 i 12 de febrer, és a dir, fins el diumenge i, a més a més, durant quasi tota la nit. Un altra atractiu que s'afegeix a aquesta aproximació és la situació de Saturn en el cel, a la constel·lació del Cranc molt a la vora d'un conegut i espectacular cúmul estel·lar: el Pessebre (M44). Així, podem aprofitar l'aproximació per, amb telescopi, gaudir d'aquesta zona del cel. Saturn es veurà sota la Lluna a la primera part de la nit. La posició de la Lluna anirà variant al llarg de la nit, en direcció oest-est. El dissabte la Lluna es trobarà a sota de Saturn i tindrà un desplaçament, òbviament, més ràpid que Saturn a través del cel. Ampliar la notícia: Astroenlazador Més informació sobre Saturn i la seva oposició: XTEC | Astroenlazador Descobriment > Un nou cos més gran que Plutó al sistema solar 06.02.2006 - 20:00 Fa ara un any, el gener de 2005, un grup de científics de l'Institut Tecnològic de Califòrnia dirigits per Mike Brown van descobrir un cos rocós situat a seixanta-cinc vegades la distància entre la Terra i el Sol del centre del sistema solar. Ara, un altre grup d'investigadors que ha treballat des de l'Institut de Radioastronomia Mil·limètrica (IRAM) de Granada i dels observatoris situats a Sierra Nevada han calculat el diàmetre d'aquest cos. Segons aquest estudi, ens trobaríem davant d'un cos de proporcions majors al propi planeta Plutó, el més petit del sistema solar. Concretament, 2003 UB313, el codi que li correspon al cos, és un vint-i-cinc per cent més gran que el planeta Plutó. Els científics han pogut descobrir aquestes dades després d'haver mesurat les temperatures de 2003 UB313. L'últim número de la revista 'Nature' confirma la notícia de la mà dels estudis duts a terme per científics de Bonn (Alemanya) i de l'Observatori de Granada. 2863 quilòmetres seria el diàmetre d'un cos que, segons els experts, aspira a convertir-se en planeta. Ampliar la notícia: Terra | El País Web oficial de l'IRAM aquí A 28.000 anys llum > Descobreixen un planeta similar a la Terra 30.01.2006 - 19:30 l llarg camí de la recerca de vida extraterrestre, encara que sigui en la forma biològica més essencial, ha aconseguit en els darrers mesos un important salt endavant amb el descobriment d'un planeta que comparteix similituds amb la Terra i que es troba a 28.000 anys llum del nostre planeta. Es tracta d'una descoberta duta a terme per científics d'arreu del món que ha situat el planeta en els albors del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. El planeta descobert ha estat batejat com a OGLE-2005-BLG-390Lb i té, segons els experts, una atmosfera semblant a la de la Terra i una massa rocosa oculta sota uns oceans de gel. Això sí, existeixen diferències: el planeta en qüestió és cinc vegades més gran que la Terra i l'estrella entorn de la qual gira cinc vegades més petita que el nostre Sol. Una microlent gravitacional ha permès el descobriment del planeta de constitució similar a la Terra, una tecnologia molt innovadora en la recerca de planetes exteriors del sistema solar. Els experts confirmen que no han trobat encara un planeta el màxim de semblant a la Terra. OGLE-2005-BLG-390Lb és el segon cos planetari similar a la Terra que es descobreix. Ampliar la notícia: < |