Notícies de 2007
Descobreixen un planeta molt semblant a la Terra
01.05.2007 - 21:30

Un equip d'astrònoms europeus ha anunciat el descobriment d'un nou planeta extrasolar, és a dir, fora dels límits del nostra sistema planetari. La peculiaritat de la descoberta, en un món científic que dia rere dia va descobrint nous planetes extrasolars, rau en el fet que aquest és, de tots els planetes descoberts fins la data, el que més s'assembla a la Terra.

El planeta orbita al voltant de l'estel Gliese 581 i té un radi un cinquanta per cent superior al del nostre planeta. Malgrat les proporcions de l'escala de distàncies de l'Univers, no es tracta, precisament, d'un planeta molt llunyà com d'altres extrasolars que s'han descobert. Aquest està a 20,5 anys llum de la Terra.

Els descobridors del planeta consideren que aquest és un objectiu a tenir en compte per futures missions espacials, ja que són molts els aspectes a investigar, tenint en compte que la temperatura d'aquest cos oscil·la entre els 0 i els 40 graus centígrads.

Ampliar la notícia: Catalunya Informació | Astroseti

La NASA explica les causes de la fallada de Mars Global Surveyor
15.04.2007 - 20:00

L'agència espacial nord-americana, NASA, ha trobat en un error humà la causa de la fallada de la mítica i avançada sonda espacial Mars Global Surveyor, que havia proporcionat a la ciència importants descobriments sobre el planeta Mart des que va ser llançada el 1996 i fins a la seva desaparició a finals de l'any passat quan la NASA estava a punt de celebrar el seu desè aniversari.

Després de la pèrdua de la Global Surveyor els portaveus de l'agència van explicar que una fallada tècnica en els seus panells solars o en qualsevol altre element tècnic de la nau apareixen com a causes més possibles de la desaparició.

Ara la NASA ha pogut confirmar amb exactitud els motius de la fallada de la sonda: una errada humana que va consistir en un conjunt de canvis defectuosos de la memòria de l'ordinador de la sonda que produirien el sobreescalfament de les bateries fins a produir el col·lapse.

Ampliar la notícia: Terra

Web oficial de la sonda: NASA


Sonda Hinode > Una visió diferent del Sol
28.03.2007 - 16:30

L'agència espacial nord-americana, la NASA, ha difós unes imatges del tot novedoses del nostre estel, el Sol. Les imatges en qüestió mostren que el camp magnètic del Sol és diferent a com els estudiosos venien postulant des de fa anys. Concretament, estaríem parlant d'un camp magnètic molt més dinàmic del que es creia, ja que s'havia acceptat una visió totalment serena i gens convulsa del nostre sol.

Les imatges provenen de la sonda internacional Hinode, dedicada a estudiar i avaluar el camp magnètic del Sol, una sonda de la qual es va parlar fa uns mesos, en ser llançada el setembre de l'any passat.

La NASA ha informat que, segons el seu parer, aquestes imatges tindran un gran impacte sobre la física solar i el seu desenvolupament científic 'tant com ho ha estat el Hubble per a l'astronomia en general', ha dit el portaveu de l'agència, en el context d'una missió internacional, ja que la NASA comparteix el projecte amb altres agències del món, com per exemple, la japonesa.

Ampliar la notícia: Astroseti

Web oficial: NASA


L'ESA allarga les missions de la Venus Express i la Mars Express
15.03.2007 - 16:00

Bones notícies per a l'astronàutica europea. L'Agència Espacial Europea (ESA), que ha reunit el seu Comitè de Programes Científics, ha aprovat allargar el periple de dues sondes en les seves respectives missions. Concretament aquest Comitè ha decidit que les dues missions continuïn, almenys, fins al maig de 2009.

Es tracta de la Venus Express i de la Mars Express que, com els seus noms indiquen, exploren els nostres planetes veïns Mart i Venus. Venus Express ha contribuït de forma prou important al coneixement de la matèria atmosfèrica del planeta, amb descobriments d'elements núvols i fenòmens atmosfèrics diversos.

La Mars Express, per la seva banda, investiga Mart des de fa més de dos anys i ha aportat descobriments tan significatius com la presència de gel subterrani al planeta vermell, o la complexa activitat geològica a determinats punts del planeta des de la seva més remota antiguitat.

Ampliar la notícia: Astroenlazador

Web oficial: ESA | ESA (2)


Seguiment massiu de l'eclipsi de Lluna
04.03.2007 - 20:30

L'eclipsi lunar del passat dissabte 3 de març va ser seguit amb èxit a diversos punts del planeta, amb un seguiment molt satisfactori. Es tractava de l'eclipsi observable en les millors condicions dels propers vint-i-dos anys.

Les fonts astronòmiques informen que atesa l'hora, l'altura sobre l'horitzó i la durada, no tornarem a veure des de Catalunya un eclipsi lunar en condicions tan favorables com aquest fins el 2029.

Durant setanta-tres minuts la Lluna ha quedat totalment enfosquida per l'ombra de la Terra, interposada entre el nostre satèl·lit i el Sol. L'eclipsi ha començat a dos quarts d'onze de la nit, quan el disc de la Lluna s'ha anat ocultant. La lluna plena ha tornat a estar totalment visible passada les dues de la matinada. El fenomen astronòmic s'ha pogut veure a Europa, Àfrica, Amèrica i ¡Àsia Occidental.

Ampliació de la notícia: Catalunya Informació | La Vanguardia

L'Ulysses sobrevola el pol sud del Sol
17.02.2007 - 15:00

El projecte conjunt de la NASA i l'Agència Espacial Europa (ESA) s'ha tornat a marcar un rècord propi. La sonda solar Ulysses, que va ser enlairada l'any 1990 i que cada sis anys s'aproxima al pol sud del nostre estel ha tornat a fer la travessia polar. Aquest cop, però, ha assolit la màxima latitud solar, concretament a 80 graus.

En aquests moments l'Ulysses s'alimenta de la seva pròpia energia però, molt especialment, de l'energia solar, en un joc d'equilibris entre ambdues fonts, ja que l'energia de l'estel és prou gran com per mantenir alguns sistemes de la sonda. De fet, amb els pas dels anys, alguns elements energètics de la sonda s'han hagut d'ajustar i dossificar en el seu funcionament.

Certament, Ulysses havia estat pensada com una missió de cinc anys, que de moment ja porta setze anys sobrevolant el Sol, gràcies a la longevitat del seu instrumental.

Ampliar la notícia: Astroenlazador | El País

Web oficial de la missió: ESA | NASA


El 'Hubble' perd la seva càmera principal
04.02.2007 - 15:00

El telescopi espacial Hubble s'ha tornat a enfrontar a seriosos problemes tècnics, un fet reiterat al llarg de la seva vida a l'espai. En aquesta ocasió la NASA ha anunciat que el telescopi ha perdut la seva càmera principal, molt probablement de manera irreversible.

El passat 27 de gener es va produir al telescopi un curtcircuit que va obligar a desconnectar tots els instruments del Hubble com a mesura de prevenció. En reprendre el funcionament del telescopi, els tècnics de la NASA van comprovar que no es podia activar novament la ACS (Advanced Camara for Surveys). Aquesta és la principal càmera del Hubble.

Al 2006 el Hubble va tenir una fallada elèctrica que va obligar a la NASA a mantenir el telescopi amb el sistema elèctric de reserva, que és el que ara ha fallat. Ara només funcionen un terç de les seves funcions.

Aquest és un problema que no podrà ser solucionat fins, almenys, el 2008 que és l'any en que es té prevista una nova missió tripulada de manteniment del Hubble. De fet, la NASA ja tenia en aquesta propera missió d'uns dels seus transbordadors, renovar la càmera principal.

Ampliar la notícia: Astroenlazador

Web oficial del telescopi: Hubblesite


Rumb a Plutó > Escala a Júpiter de la 'New Horizons'
22.01.2007 - 16:00

La sonda espacial de la NASA 'New Horizons' (Nous Horitzons), que ha d'arribar al planeta nan Plutó i la seva lluna Caront el 2015 ha arribat ja al planeta Júpiter, des d'on aprofitarà la gravetat del planeta gegant per autopropulsar-se en direcció al sistema Plutó-Caront.

Concretament, el cop de gravetat elevarà la velocitat de la sonda dels 14.500 quilòmetres per hora actuals fins als 80.000, convertint la Nous Horitzons en la sonda més veloç de la història de l'astronàutica nord-americana.

En el seu pas per Júpiter la sonda farà ús dels seus set instruments científics per obtenir el major nombre de dades del gegant de gas que, tot i ser un planeta ben conegut, les seves múltiples visions han ofert sempre nova informació. L'apropament final a Júpiter serà efectiu el proper 28 de febrer. La sonda es troba actualment en la fase d'aproximació.

Ampliar la notícia: Reuters

Web oficial de la missió: NASA


Observat el cometa més brillant dels darrers trenta anys
16.01.2007 - 15:00

Des del passat cap de setmana s'ha pogut veure a tot l'hemisferi sud del planeta un brillant cos espacial desplaçant-se pel cel: el cometa McNaught, descobert el passat estiu i del qual fins ara no s'havia registrat la seva observació des de la Terra.

El cometa es troba a una distància mitjana de 122 milions de quilòmetres i està aproximant-se al Sol. El McNaught es pot observar a ull nu vora l'horitzó després de la posta de Sol als països de l'hemisferi sud. Des de començament de setmana és especialment vistós a Oceania.

Des de l'hemisferi nord alguns observadors han indicat que es pot veure amb binocles la cua del cometa en les nostres latituds boreals. El cometa va ser descobert per Robert McNaught, de qui pren el nom, i és un dotze per cent més lluminós que el cometa Hale Bopp en el seu pas per la Terra el 1995, convertint-se en un dels cometes més lluminosos de les darreres tres dècades.

Ampliar la notícia: Clarín | Astroenlazador
 
COROT, a la recerca de planetes extrasolars, ja està en òrbita
06.01.2007 - 17:30

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha llançat el seu nou satèl·lit. El passat 27 de desembre es va enlairar des del centre espacial de Baikonur, al Kazajastan, a bord d'un coet Soiuz, el COROT, el satèl·lit d'una missió astronòmica que ha de localitzar més planetes fora del sistema sola. Entre els altres objectius de la missió està també estudiar el nucli dels estels amb una nova tecnologia telescòpica.

La traducció de les sigles de COROT és 'Rotació Convexa i de Trànsits Planetaris' i és una declaració dels objectius del satèl·lit. Així, la rotació convexa és la nova tecnologia que ha de facilitar el sondeig dels nuclis estel·lars mentre que els trànsits planetaris és la forma de localitzar nous planetes extrasolars.

Equipat amb un telescopi de 30 centímetres d'obertura i amb dos miralls parabòlics d'1.1 metres de distància focal, COROT monitoritzarà fins a 120.000 estels i s'esperen resultats satisfactoris en el que a la recerca de planetes extrasolars es refereix.

Ampliar la notícia: Astroenlazador | Astroseti

Web oficial de la missió: ESA