Paraula clau: Lluna

Aigua i gel

La Lluna, el nostre satèl·lit, és un astre relativament gran en comparació amb el planeta entorn del qual gira. En aquest sentit, la Lluna només és superat pel satèl·lit Charont de Plutó. Però, en termes absoluts, la Lluna no és pas el satèl·lit més gran del Sistema Solar.

Alta muntanya

La Terra és un planeta geològicament molt ric, amb una superfície molt accidentada, tres quartes parts de la qual es troben sota l’aigua. Les muntanyes de la Terra són altes, però no són les més altes del Sistema Solar.

Altres eclipsis

Gairebé tothom coneix els eclipsis de Sol i de Lluna. Però, en realitat, hi ha més classes d’eclipsis.

Astronomia maia

Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus.

Astrònoms artistes

Quan la Lluna es troba en quart creixent, el Sol la il·lumina des d’una posició de 90 graus exactes. És una situació ideal per observar-la: ho saben bé els astrònoms i els aficionats.

Cara oculta

Quan la Lluna està en fase nova, a la cara que mira a la Terra és de nit. En canvi, a la cara sempre oculta als nostres ulls, és de dia. Aleshores és una bona ocasió per mirar aquesta cara secreta de la Lluna.

Cel des de llunes

La Lluna sol presidir el firmament, però, com és el firmament des de la Lluna? Què es veu des del nostre satèl·lit?

Cicle de la Lluna

Cada mes hi ha una nit de lluna plena. Però, de vegades, en un mateix mes hi ha dues llunes plenes.

Cràters

Els cràters són unes formacions molt comunes en el Sistema Solar. La Lluna, Mercuri, Venus, Mart, molts satèl·lits, els asteroides… tots tenen cràters.

Eclipsis de Lluna

Quan la Lluna està en fase plena, el Sol la il·lumina de cara, de manera que la Terra es troba entre els dos astres.

El·lipsi de Lluna

La distància que ens separa de la Lluna, en termes humans, és enorme. Però, a escala còsmica, és insignificant.

Equinocci

Hi ha un dia de l’any en el qual, per als que viuen a l’hemisferi nord de la Terra, comença la primavera. I per als que viuen a l’hemisferi sud, comença la tardor. És l’equinocci.

Espectres

Des de sempre, la Lluna ha estat motiu de contemplació. No és sorprenent que, de tant mirar-la, s’hi hagin vist coses que no té.

Fantasies

Quan hi ha Lluna plena, és una bona ocasió per mirar-li la cara, aquesta cara que sempre ens ensenya. Segons com, hi veiem dos ulls, un nas, una boca…

Fotografia

L’astronomia és una ciència fonamentada en les imatges, en les imatges que resulten de mirar amb els ulls, amb els telescopis, amb els satèl·lits, amb les sondes… Un dels reptes és com mirar més lluny; l’altre com enregistrar el resultat de les mirades.

Història de la Lluna

No hi ha res com l’espectacle de la Lluna plena. Però, per què hi ha aquest satèl·lit rondant la nostra Terra?

Influència dels astres

La proximitat de la Lluna influeix sobre els mars i els oceans i dóna lloc a les marees. D’altra banda, sense la llum i la calidesa del Sol, no existiria la vida. Però, a part d’aquests casos pròxims, ¿es pot parlar d’una influència dels astres sobre la Terra i els seus habitants?

Interacció amb la Terra

Quan la Lluna és plena, rep la llum del Sol de cara, de manera que la seva resplendor impedeix la visió de bona part dels astres febles.

Libracions

Es diu que la Lluna ens mostra sempre la mateixa cara. Però això no és exacte: la Lluna ens mostra la mateixa cara… i una mica més.

Llum cendrosa

Quan hi ha lluna nova vol dir que la Lluna, vista des de la Terra, ha passat molt a prop del Sol, tot i que no exactament per davant, perquè en aquest cas hi hauria hagut un eclipsi solar.

Magnituds

Els astrònoms mesuren la intensitat lluminosa dels astres amb una escala que se’n diu de magnituds. En aquesta escala, una unitat més vol dir brillar dues vegades i mitja menys. I menys magnitud vol dir brillar més.

Mar de la tranquil·litat

Per contemplar els paisatges de la Lluna, el millor moment és quan està en quart creixent i rep la llum del Sol d’esquitllada.

Mercuri

Mercuri és un planeta difícil de contemplar. Quan és més a prop de la Terra, es troba a uns 100 milions de quilòmetres, que és una distància astronòmica molt curta. Però, paradoxalment, aleshores no es pot veure.

Nit de Nadal

En la nit de Nadal, en una part del món se celebra el naixement de Jesús. Però, és veritat que Jesús va néixer l’any zero? Els astres ens suggereixen una resposta.

Observatoris

Per estudiar els astres, els astrònoms necessiten una sèrie de condicions, en particular quan estudien astres de llum feble, com els asteroides, els cometes, les nebuloses, les galàxies…

Paisatges lunars

La Lluna es va formar fa uns quatre mil cinc-cents milions d’anys. Mirada de prop, la superfície de la Lluna revela aquest passat.

Proporcions de l’Univers

És difícilíssim fer-se càrrec de les verdaderes dimensions de l’Univers. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures…

Quàsars

La constel·lació de la Verge és una de les regions del cel on hi ha menys estrelles de la nostra galàxia. Això fa que la zona sigui ideal per observar galàxies llunyanes.

Satèl·lits

Hi ha estrelles que s’agrupen i altres que no. Però, què passa entre els planetes? N’hi ha també de més solitaris que altres?

Singularitats de Mercuri

Hi ha planetes molt lluminosos que es poden contemplar tota la nit: Mart, Júpiter i Saturn. En canvi, Mercuri, tot i la proximitat amb la Terra és un planeta molt difícil d’observar.

Stonehenge

Els homes i les dones han contemplat el cel, intrigats, des de la Prehistòria. Esperaven trobar-hi respostes i, en particular, esperaven preveure els esdeveniments del firmament, ja que, pensaven, tenien relació amb els esdeveniments d’aquí la Terra.

Superfície lunar

Quan la Lluna està en fase de quart creixent, el Sol n’il·lumina la meitat dreta. És un bon moment per apreciar-hi, a ull nu, unes zones fosques: els mars de la Lluna.

Telescopi de Galileu

La invenció del telescopi se sol atribuir a Galileu, però això no és exacte. Galileu va ser dels primers d’aplicar-lo a mirar els astres -i de treure’n un profit que revolucionaria l’astronomia- però no el primer en idear-lo.

Venus

Després de la Lluna, és l’astre més brillant de tots. Es coneix com l’estrella del capvespre. Però no és pas una estrella, és el nostre planeta veí: Venus.