Cometes


 

Vénen de molt lluny, de molt més enllà del Sistema Solar… De vegades, naveguen molt a prop de nosaltres. Són els cometes.

Els cometes són cossos molt petits, de només uns quants kilòmetres. Estan formats per gel barrejat amb pols i roques. Són com boles de neu bruta.

Els únics cometes que han estat fotografiats de prop ara per ara són el Halley, el 1986 i, recentment, el Borrelly.

Els cometes provenen d’una llunyana regió anomenada núvol d’Oort. El núvol d’Oort és com una gran bombolla que embolcalla tot el Sistema Solar, on es concentren, se suposa, milers de milions de nuclis de cometes, de cometes sense la cua que els caracteritza normalment.

Per influència d’alguna estrella pròxima, alguns cometes s’escapen del núvol d’Oort i naveguen lliures per l’espai exterior.

Algun acaba internant-se en el sistema planetari. Aleshores, la proximitat del Sol fa que augmenti la seva temperatura. El gel es sublima -passa de sòlid a gas- i escampa arreu àtoms i partícules de pols. És quan es forma l’espectacular cua.

El Sol causa una intensa força de marea sobre el nucli del cometa. Si fos líquid, es deformaria, però, com que és sòlid, de gel, el cometa, de vegades, no suporta la tensió i es trenca.

La trencadissa d’un cometa és un esdeveniment que es pot contemplar de tant en tant. La primera vegada que va ser observada, amb gran sorpresa per part dels astrònoms, va ser el 1846.

Es va veure com un cometa, anomenat Biela, s’anava desdoblant, com indica aquest dibuix de l’època. Al cap d’uns anys, el Biela es va convertir en dos cometes, amb les respectives cues. Per fi, el 1872, va reaparèixer en forma de pluja d’estrelles completament desfet.

Modernament, el 1976, es va veure com es trencava, en quatre trossos, el cometa West.

El 1992, la força de marees de Júpiter va fragmentar el cometa Shoemaker-Levy 9 en 21 trossos. Dos anys desprès, el cometa va precipitar-se sobre Júpiter.

Cada any, més o menys, algun cometa s’acosta al Sol i s’esmicola.

Per això l’espai pròxim no és tan buit com sembla: està relativament ple de corpuscles, d’astres en miniatura.