Una estrella que cau: pensa un desig!. Segur que ho heu sentit alguna vegada, quan és nit d’estrelles que cauen.

Durant algunes nits de l’any es poden veure estrelles fugaces, estrelles que cauen. Són populars les del mes d’agost, però a l’octubre també n’hi ha d’interessants: les Oriònides.

Les estrelles fugaces, com les Oriònides, són, en realitat, meteors, o sigui corpuscles molt petits, fins i tot de menys d’un centímetre, que volten per l’espai seguint les òrbites d’alguns cometes, d’on procedeixen. Quan la Terra travessa la trajectòria d’un cometa, hi troba aquests corpuscles.

Aleshores, la gravetat els atrapa, i cauen travessant l’atmosfera de la Terra a gran velocitat. La fricció de l’aire fa augmentar ràpidament la temperatura, i els deixa incandescents. És quan veiem ‘estrelles que cauen’. Però són corpuscles tan petits que de seguida es desintegren.

Excepcionalment, però, un meteor pot ser una pedra bastant gran, tan gran que no arriba a desintegrar-se del tot, amb el perill que això suposa.

Els meteors més grossos s’anomenen bòlits. Són molt brillants i poden arribar a explotar. Però les Oriònides, en particular, són molt petites i no impliquen cap perill.

Les Oriònides són, en realitat, restes del cometa Halley, el cometa més famós de tots, que va passar prop de la Terra els anys 1910 i 1986.

No és el cas de les Oriònides, però de vegades s’han vist caure milers de meteors en una hora. Això són les pluges d’estrelles. Al segle XX es recorden especialment les pluges d’estrelles de 1933 i de 1946.

Molta gent s’amagava esporuguida a les cases. D’altres, de ben segur, no debien parar de demanar desitjos.