Júpiter és un dels planetes més mirats de prop. Per dues raons: perquè és el més gran i representatiu dels planetes gegants, i perquè ve de pas a les sondes que, a continuació, se’n van més enllà.

La sonda més moderna que ha visitat Júpiter és la Cassini. Va aproximar-s’hi l’octubre de 2000 i va rondar-lo fins al març de 2001. Després va continuar el seu camí cap a Saturn, on s’espera que hi arribi el juliol de 2004. La missió de la Cassini és explorar Saturn i el seu satèl·lit Tità, en el qual podria haver-hi algun tipus de vida, tot i que molt primitiva.

Gràcies a la moderna tecnologia amb la què està construïda, les fotografies de Júpiter enviades per la Cassini són d’alta qualitat. En moltes s’hi veu el planeta acompanyat d’algun dels seus satèl·lits principals, com ara Ió.

Les imatges de la Cassini mostren els núvols de les altes capes de l’atmosfera de Júpiter, amb unes complexes estructures en forma de faixes paral·leles a l’equador, i amb un gran nombre de remolins causats pels moviments diferencials de les faixes.

Hi destaca l’anomenada Taca Vermella, un gran remolí permanent de núvols de color rogenc contornejat pels núvols que hi passen pel costat. També s’hi veuen els núvols ovalats de color clar, amb moviments de rotació ciclònics, com els tornados terrestres.

Aquesta és una fotografia feta per la Cassini la nit de l’1 de gener de 2001: els punts brillants són llamps a l’alta atmosfera de Júpiter. De dia es va captar aquesta segona imatge, on es veuen els núvols blancs que causen les tempestes. Però no són núvols d’aigua: a Júpiter no hi plou.

La Cassini és l’última sonda que ha visitat Júpiter. La primera que va fer-ho, però, va ser la Pionneer 10, una sonda llegendària que porta un missatge… per als qui puguin recollir-lo.

La Pionneer 10 va ser llençada el març de 1972, des del Cap Canaveral, als Estats Units. Va passar per les proximitats de Júpiter el desembre de 1973, i va enviar les primeres imatges de prop del planeta, unes imatges avui dia històriques.

Aquestes imatges no van aportar gran cosa de nou, ja que hi havia observatoris terrestres que ja aconseguien veure gairebé els mateixos detalls. D’altra banda, l’estudi de l’evolució de l’atmosfera de Júpiter requeria temps d’observació més llargs que els de la Pioneer.

Ja fa temps que la Pionneer 10 va sortir dels límits del Sistema Solar. Navega a una velocitat de 45 mil quilòmetres per hora. Actualment es troba a doble distància que el planeta Plutó, a unes 11 hores-llum. S’espera que d’aquí a 300 mil anys passi a prop de l’estrella Ross 248, situada a 10 anys-llum de nosaltres.

La Pionneer 10 porta una placa d’alumini recoberta d’or amb símbols característics de la civilització humana, per si una altra civilització la recull i la sap interpretar. Seria el primer contacte amb una intel·ligència extra-terrestre.

A la placa de la Pionneer 10 hi ha representat el Sistema Solar perquè els extraterrestres puguin saber d’on ve l’artefacte. També hi ha les figures d’un home i d’una dona, unes peces musicals i gravacions de sons de la Terra…

Així sabran una mica com som -o com érem quan existíem.