Eclipsis de Lluna

 

Edu3.cat

 

Quan la Lluna està en fase plena, el Sol la il·lumina de cara, de manera que la Terra es troba entre els dos astres.

Si la inclinació de l’òrbita de la Lluna coincidís amb la de l’òrbita de la Terra, aleshores es produiria un eclipsi total de Lluna, perquè el nostre satèl·lit s’amagaria, completament, dins l’ombra de la Terra. Però la Lluna té l’òrbita molt inclinada i és infreqüent que els dos plans orbitals concordin.

Quan la Lluna passa a prop del pla de la Terra, aleshores es pot produir un eclipsi parcial de Lluna. Però, al contrari, quan en passa lluny, és possible que no arribi a endinsar-se dins l’ombra però sí que arribi a travessar la penombra de la Terra.

La penombra és una ombra molt tènue i difusa causada pel Sol que, vist des de la Terra, és una lluminària d’una mida relativament prou gran perquè l’ombra que produeix no tingui un contorn absolutament definit.

Els eclipsis penombrals de Lluna són poc vistosos; fins i tot, arriben a passar desapercebuts. Els eclipsis totals, en canvi, són uns magnífics espectacles.

La Lluna completament eclipsada és visible des de més de la meitat de la Terra.

A poc a poc, l’ombra de la Terra va cobrint la superfície lunar. Quan l’ombra la cobreix totalment, la Lluna no arriba mai a desaparèixer, sinó que queda il·luminada per una feble claror vermellosa. Aquesta claror és causada per la refracció de la llum solar en el contorn atmosfèric de la Terra.

Es diu que un eclipsi total de Lluna va salvar la vida a Colom. En el seu quart viatge a les Amèriques, va ser retingut a Jamaica pels indígenes, que no van deixar que es proveís d’aliments i el van amenaçar de mort. Però Colom sabia una mica més d’astronomia que ells.

Com a bon navegant, Colom portava un llibre amb les posicions de les estrelles, per determinar la situació de la nau, i amb les principals efemèrides astronòmiques.

Gràcies al llibre, Colom sabia que el 29 de febrer d’aquell any, el 1504, hi hauria un eclipsi total de Lluna. Aleshores va fer creure als jamaicans que el retenien que, si no l’alliberaven, la Lluna s’enrabiaria, es posaria vermella i s’amagaria de la seva vista.

L’eclipsi de Lluna va resultar providencial per a Colom: els jamaicans el van considerar un personatge de gran rellevància, capaç de comunicar-se amb els omnipotents habitants del cel.

La idea era comuna entre les cultures antigues: els astres com a residències dels déus.