Cometa de Nadal

 

Edu3.cat

 

Gairebé totes les representacions del Nadal inclouen una espectacular estrella amb cua que, diuen, va guiar els reis mags d’Orient cap a Betlem. Però, què van veure, en realitat, els reis mags? Què en diuen els astrònoms?

De fet, només hi ha una menció escrita sobre la suposada estrella. És a l’evangeli de Mateu, basat en la tradició oral, i escrit setanta anys després. A més de poc fiable, el text és ambigu. Diu: “Arribaren a Jerusalem uns mags d’Orient preguntant: on és el rei dels jueus que ha nascut perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”.

Si el text fos més concret, es podria identificar el fenomen astronòmic i saber la data. Però com que no és així, només es poden fer conjectures.

Per exemple, l’estrella de Betlem podia ser una estrella nova o una supernova. En aquest cas, s’hauria vist l’explosió d’una estrella augmentant milers o milions de vegades la seva llum durant una temporada, per després decréixer suaument.

Tot i així, no hi ha cap registre d’un esdeveniment d’aquesta mena. A més, aquests fenòmens no tenien, en aquella època, cap connotació astrològica.

Potser va ser… un cometa? Aquesta és la hipòtesi més antiga i més popular. La va suggerir Orígens, l’any 250. Però en l’època del naixement de Jesús els cometes tenien un significat astrològic negatiu: eren presagis de mal auguri. Per tant, difícilment haurien estimulat a fer el viatge als reis mags.

La hipòtesi del cometa va guanyar popularitat, sobretot, a partir de l’any 1305, quan el pintor italià Giotto va crear un mural amb l’escena del naixement. Abans de pintar-lo, Giotto havia vist el cometa Halley… i se li va ocórrer incloure’l sobre la cabana. La tradició de l’estrella amb cua nadalenca ve, justament, d’aquesta pintura.

L’únic fenomen astronòmic que podríem associar amb l’estrella de Betlem és una conjunció entre planetes. Aquesta és la hipòtesi formulada per l’astrònom alemany Johann Kepler, l’any 1614.

Les conjuncions són aproximacions de dos o més planetes. A diferència dels cometes, les conjuncions tenien significats positius pels astrònoms-astròlegs mesopotàmics, com segurament eren els mags.

És més, una tauleta babilònica trobada a Siphar dóna les efemèrides d’una conjunció que coincideix amb la calculada per Kepler.

Sabem que l’any 7 abans de Crist -possible any real del naixement, com dèiem ahir- Júpiter i Saturn van estar en conjunció tres vegades: el maig, el juliol i el desembre. A més, el febrer de l’any següent s’hi va afegir Mart.

Així que l’estrella de Betlem podria ser, en realitat, una conjunció planetària. Però posats a representar el Nadal, certament llueix molt més una estrella amb cua, un cometa com el de Giotto.