Cada mes hi ha una nit de lluna plena. Però, de vegades, en un mateix mes hi ha dues llunes plenes.

La llunació, o sigui, el temps que hi ha entre una lluna nova i la següent, dura, exactament, 29 dies i 13 hores. Com que els mesos tenen 30 o 31 dies, es pot donar el cas que una fase es repeteixi dintre d’un mateix mes. Això va succeir el novembre del 2002. I es tornarà a repetir el juliol del 2004, el juny del 2007, el desembre del 2009…

El cicle de la Lluna, exacte i visible per a tothom, va constituir el fonament per al primer calendari de la història. Però la successió de les estacions, o les crescudes anuals dels rius, no coincideixen amb mesos lunars, ja que són fenòmens que depenen del moviment de la Terra al voltant del Sol, i no pas del de la Lluna al voltant de la Terra.

Els pobles mesopotàmics, en l’antiguitat, es van adonar que el calendari basat en les fases de la Lluna no resultava prou pràctic. Aleshores van inventar un calendari compost de 12 mesos, de 30 dies cadascun. Faltaven, però, 5 dies per completar l’any solar, de 365 dies.

Els egipcis ho van resoldre afegint aquests 5 dies després de l’últim mes, com si fossin unes vacances.

Però aquest calendari tampoc era perfecte, perquè el període de la Terra entorn del Sol, l’any, no és un múltiple del període de rotació de la Terra sobre si mateixa, el dia. Per resoldre-ho, els mateixos egipcis van idear l’anomenat any de traspàs, amb el qual van comptar un dia afegit cada quatre anys.

El calendari va ser unificat posteriorment pel romà Juli Cèsar, l’any 45 abans de Crist. La següent reforma, a finals del segle XVI, és deguda al papa Gregori XIII, que va establir el calendari gregorià, utilitzat actualment.

Modernament, la precisió en la mesura del temps no ha parat de créixer. El 1956, es va acordar definir el segon com una part entre les 86.400 que té el dia solar.

Gràcies els rellotges atòmics, el segon ha quedat definit d’una manera ben diferent: es mesura com una determinada quantitat de cicles de radiació emesa pels àtoms d’un element químic, el cesi.

El calendari anual continuarà sent pràctic però mai serà perfecte, perquè la Terra té irregularietats en el moviment, per exemple, les marees la frenen. Per corregir la diferència entre l’any de calendari i l’any de veritat, el que es fa és afegir, de tant en tant, un segon als rellotges.

Finalment, doncs, anem al ritme de nostra nau la Terra.