Paraules clau: Aquari, cometa, Edmund Halley, estrelles fugaces, Halley
L’estiu i la tardor són èpoques favorables per veure estrelles fugaces, estrelles que cauen, com es deia antigament.
Quan són aquestes èpoques de l’any, a la constel·lació de l’Aquari, dins d’una zona del firmament centrada en l’estrella Eta de l’Aquari, hi apareixen, de manera sobtada, ràpids meteors que, tot seguit, es fan fonedissos. Són les estrelles fugaces anomenades Eta Aquàrides. Es tracta de meteors molt petits que cauen atrets per la força de gravetat de la Terra quan navega per indrets on se n’apleguen molts.
Aquests meteors penetren a l’atmosfera a més de 3 mil quilòmetres per hora. La fricció amb l’aire els torna incandescents; aleshores es fan visibles i semblen estrelles que es mouen, fins que es desintegren. De tant en tant, les Eta Aquàrides ens sorprenen amb l’aparició de bòlids, o sigui, meteorits més grans -d’un centímetre- molt brillants i amb unes efímeres cues de partícules.
Les Eta Aquàrides són, en realitat, restes del cometa més popular de tots: el Halley. El nom d’aquest cometa fa referència al gran astrònom anglès Edmund Halley, que va demostrar que els cometes no són uns astres erràtics, sinó que giren entorn del Sol amb òrbites molt excèntriques.
A finals del segle XVII, Halley va recopilar les dades de 24 cometes observats anys enrere, i es va adonar que els cometes dels anys 1456, 1531, 1607, així com el que ell mateix havia vist el 1682, eren sorprenentment similars. Halley va deduir que aquests quatre cometes devien ser un de sol i que, en conseqüència, es podia esperar que tornés a passar, prop de la Terra l’any 1758, com efectivament va succeir.
El cometa Halley passa a prop de la Terra i del Sol cada 76 anys. Va ser fotografiat, per primera vegada, el 1910. Va tornar a passar el 1986, i hi tornarà el 2062.
Que Edmund Halley considerés que uns cometes suposadament diferents eren, en realitat, un de sol, no és cap anacronisme. Al contrari, és probable que molts cometes aparentment nous s’hagin vist en anteriors ocasions. El problema és que la memòria astronòmica és massa curta.
Fins ara, era gairebé impossible comparar les dades de cometes molt separats en el temps. Per això, tots els cometes observats més d’una vegada passen pel cel amb un període màxim de 200 anys. Els cometes de períodes més grans s’han vist una sola vegada: no hi prou memòria astronòmica per poder-los comparar.
Hi ha un cometa que s’ha tornat a observar després de 341 anys. L’1 de febrer de 2002, un astrònom japonès i un altre de xinès, van descobrir el cometa que porta el seu nom: Ikeya-Zhang. Després d’estudiar-ne la trajectòria, es va comprovar que és el mateix cometa que va travessar el cel de 1661. El Ikeya-Zhang és el cometa de període més llarg que ha estat vist més d’una vegada.
A l’agost, llueixen fugaçment els Persèids; al novembre, els Leònids. I a les nits de maig, les Eta Aquàrides: restes, records del cometa Halley.