Bessons

 

Edu3.cat

 

Gèmini, els Bessons, és una de les dotze constel·lacions del Zodíac, el camí per on passa el Sol.

Els Bessons és una constel·lació fàcil d’identificar gràcies a la presència de dues estrelles brillants: Càstor i Pòl·lux.

Segons la mitologia, Càstor i Pòl·lux eren fills del déu Júpiter, i tenien el poder de calmar les tempestes. Apareixien, després d’una tempesta, en forma de flama a la punta dels pals de les veles dels vaixells, deien els mariners.

Dins dels Bessons hi ha una petita estrella que requereix un bon telescopi per poder veure-la. Els astrònoms la coneixen com la U. Es troba a uns 300 anys-llum de la Terra. Tot i l’aparent insignificança, la U dels Bessons és una estrella molt singular.

Durant diversos mesos llueix com una estrella normal, i passa desapercebuda. Però de cop, inesperadament, augmenta unes cent vegades la lluminositat.

La U dels Bessons és una estrella del tipus variable. Però durant molt temps se l’ha qualificada amb un adjectiu addicional: variable cataclísmica, perquè les seves variacions són sobtades i enormes.

La U dels Bessons és, en realitat, un sistema de dues estrelles molt pròximes. La principal, ataronjada, és relativament freda; en canvi, la secundària, la petita, té una temperatura molt elevada. Totes dues giren, en menys de 5 hores, al voltant d’un centre comú de gravetat.

L’estrella gran era del mateix tipus que el Sol, però ha arribat al final de la seva vida. Ha començat a dilatar-se i a llançar cap a l’espai les capes de gas més externes. Això també ho farà el nostre Sol, però d’aquí a 5 mil milions d’anys.

Si l’estrella gran moribunda de la U dels Bessons estigués sola, el gas llançat donaria lloc a la formació del que s’anomena una nebulosa planetària. Però com que té tan a prop l’altra estrella, la seva mort és molt violenta.

Les capes externes de gas, en lloc d’escampar-se per l’espai en forma de bombolla, són atretes per la gravetat de l’estrella acompanyant. El resultat és un corrent de gas que, permanentment, va d’una estrella a l’altra.

L’estrella petita queda envoltada per un disc gasós que gira a enorme velocitat. Va acumulant hidrogen fins que arriba a un punt que aquest estrat d’hidrogen s’encén. Aleshores es produeix una monumental foguerada nuclear, un esclat de dimensions còsmiques.

D’aquí el caràcter cataclísmic d’aquesta estrella variable. La U dels Bessons: per mirar-la… de ben lluny.