Paraules clau: galàxia espiral, pols estel·lar, Via Làctia
A l’espai hi ha planetes, estrelles, nebuloses… Però, què hi ha enmig de les estrelles i de les nebuloses? És l’Univers transparent?
L’Unicorn -Monoceros en la denominació oficial en llatí- és una constel·lació modesta, amb estrelles no gaire lluminoses. A l’Unicorn hi ha una magnífica nebulosa: la Rosetta, a uns 2.600 anys llum de la Terra.
Dins de la Rosetta hi ha un cúmul d’estrelles joves que s’han format de la seva pròpia matèria. Si la nit és bona, el cúmul pot arribar a apreciar-se a ull nu.
Al nord de la Rosetta hi ha una regió plena de nebulositats coneguda com l’Arbre de Nadal. I, en un costat, s’hi veu un gran con fosc. En realitat, és una aglomeració de partícules de pols.
Les nebuloses brillants són núvols de gas, majoritàriament hidrogen. Però a l’espai, a més de gas, hi ha molècules de diferents elements. En aquesta regió, hi predomina el monòxid de carboni, que tapa tot el que hi ha al darrere i ofereix el fals aspecte d’un forat entre les nebulositats.
La majoria de núvols de pols es troben rodejant les galàxies de tipus espiral, com aquesta. Sembla que la galàxia estigui partida en dues parts, però el que es veu és l’anella de pols que l’envolta.
També hi ha pols a l’interior de les galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, en té: és fàcil apreciar grans núvols de pols a les zones fosques de moltes regions del cel.
Les partícules que formen la pols de l’espai són minúscules. Tan minúscules que gairebé seria millor anomenar-les fum en lloc de pols.
Són partícules extremament poroses, de mil·lèsimes de mil·límetre, i amb una densitat baixíssima, de l’ordre de mig gram per centímetre cúbic.
Es troben a una temperatura d’uns 150 graus sota zero, prou alta, però, perquè puguin ser detectades amb telescopis i satèl·lits preparats per captar les radicacions infraroges. En aquesta visió infraroja de la Via Làctia, la zona clara correspon a pols.
Quan a prop, o a dins, dels núvols de pols hi ha alguna estrella, aleshores l’estrella els il·lumina i es veuen amb telescopis convencionals perquè reflecteixen la llum.
Segons l’astrònom anglès Fred Hoyle, la pols de l’Univers, el fum interestel·lar, podria ser portadora de bacteris, de gèrmens de vida. És una teoria.