Catàleg de Messier

Tema: Estrelles, nebuloses

Paraules clau: ,

 

Edu3.cat

 

Per conèixer el firmament, cal mirar-lo i, a continuació, enregistrar i preservar el resultat de la mirada. Això és el que han fet els astrònoms durant segles.

Dos mil anys abans de Crist, els astrònoms mesopotàmics ja tenien el cel dividit en constel·lacions. Tenien mapes de tot el firmament, i van arribar a identificar 36 estrelles de referència.

Els astrònoms grecs van continuar representant el cel des de punts de vista i suports variats. En particular, van estudiar amb molta precisió la geometria dels moviments dels astres.

Més endavant, els astrònoms àrabs, de l’Edat Mitjana, van relacionar i classificar les principals estrelles. Els àrabs van ser, sobretot, grans estudiosos de l’aspecte del firmament.

Després de la invenció del telescopi, molts astrònoms van dedicar-se a fer atles del cel, i catàlegs dels principals astres que hi veien. Però cap catàleg ha arribat a tenir el ressò i a ser tan perdurable com el que va fer el francès Charles Messier, el segle 18.

Charles Messier treballava en un petit observatori que hi havia sobre un palauet de Cluny, a París. Messier no era gens aficionat a les matemàtiques, gairebé imprescindibles per treballar en l’astronomia de l’època. Per això es va dedicar a l’observació dels astres, més que a fer càlculs sobre els seus moviments.

Aquest és Messier, en un autoretrat.

Messier prenia nota de les posicions dels astres que tenien un aspecte difós, i en feia la descripció de cadascun. Així va anar creant, nit rere nit, la més important de les seves obres: el primer catàleg de cúmuls i nebuloses.

El primer catàleg de Messier, amb 45 nebuloses, va ser publicat el 1771. S’hi llegeix, per exemple: “Número 13. Nebulosa sense estrella, descoberta en el cinturó d’Hèrcules; és rodona i brillant, el centre més clar que les vores, és perceptible amb una ullera d’un peu. Està prop de dues estrelles de vuitena magnitud, l’una a dalt i l’altra a baix…”

Les descripcions de Messier són perfectament vàlides avui dia. El seu segon catàleg, amb 103 objectes, és usat pels astrònoms de tot el món. I el número d’ordre amb el que Messier els va identificar ha passat a ser un codi oficial.

Aquest és el cúmul globular d’Hèrcules, el més important de l’hemisferi nord; és el número 13 de Messier, o M 13.

A Messier, amb el seu rudimentari telescopi, tot li semblaven nebuloses. Ara sabem que uns quants dels objectes que va anotar són galàxies, com la M 51… o nebuloses d’estrelles moribundes, com la M 97… o cúmuls oberts d’estrelles, com M 44…

Com que Messier usava un telescopi relativament petit, tots els astres que apareixen en el seu catàleg són els astres nebulosos més brillants del cel. Per això ha perdurat la seva obra, i per això és famosa entre molts aficionats a l’astronomia amb telescopis petits.