La successió de dies i nits que experimentem quotidianament mostra que la Terra fa voltes sobre si mateixa. Però en altres temps això no estava tan clar. De fet, la comprovació del fenomen va costar molt d’obtenir.

El Sol surt al matí per un costat i es pon al vespre per l’altre. Una possible interpretació d’aquest fet habitual és que la Terra està quieta, i el Sol es mou i fa voltes al seu entorn. Així es va pensar fins a Copèrnic i la consolidació de la teoria heliocèntrica.

Al segle XVIII, tothom ja estava convençut que era la Terra qui girava al voltant del Sol. Tanmateix, no es coneixia cap demostració ni cap experiència que ho provés. La demostració no va arribar fins a mitjans del segle XIX.

Jean Foucault era un metge francès, dedicat a la física experimental, autor d’estudis sobre la velocitat de la llum, descobridor del giroscopi, inventor d’un nou model de telescopi…

Foucault va ser també el primer de demostrar experimentalment el gir de rotació de la Terra. Ho va fer d’una manera ben elegant: penjant un gran pèndol d’un sostre molt alt, perquè les seves oscil·lacions fossin àmplies i pausades.

Després d’experimentar-ho en el seu laboratori, va penjar el pèndol enmig d’un famós edifici: el Panteó de París. Al sostre de la cúpula, Foucault va penjar-hi un fil de 67 metres de llargada amb una bola metàl·lica a l’extrem de 28 quilograms. El 31 de març del 1851, l’experiència de Foucault es va obrir al públic. L’èxit va ser enorme.

La bola oscil·lava d’un cantó a l’altre. Els espectadors van apreciar com, al llarg de les hores, el pla de l’oscil·lació del pèndol girava. A cada vaivé, enderrocava 2 mil·límetres i mig d’un anell de sorra molt fina que hi havia a la part inferior.

En realitat, el pla d’oscil·lació del pèndol no variava: eren els espectadors els que giraven, juntament amb la Terra. Això s’explica perquè, de fet, el pèndol no està influenciat per la rotació de la Terra.

Quan el pèndol se separa de la posició vertical, el pes es divideix en dues forces. Una força segueix la direcció del fil, i és neutralitzada per la tensió del propi fil. L’altra força, en direcció perpendicular, fa tornar el pèndol cap a la posició vertical, i dóna lloc a l’oscil·lació.

Aquestes dues forces estan situades sobre un mateix pla, que és el pla de les oscil·lacions. No hi ha cap altra força sobre el pèndol que el faci girar. Per tant, quan el pèndol va enderrocant l’anell de sorra, vol dir que el que gira, en realitat, és el sòl que hi ha sota i, en definitiva, la Terra.

La primera demostració del pèndol de Foucault a Espanya va ser el 1911, en el Paranimf de la Universitat de Barcelona. Es va fer molt popular.

Actualment, l’experiència continua cridant l’atenció en molts museus del món, perquè és l’experiència més assequible per comprovar, gairebé sentir, el moviment de nostra nau: la Terra.