Tema: Estrelles, nebuloses

Abecedari

Una de les constel·lacions molt visibles, sobretot a l’estiu, és la constel·lació del Cigne. Es troba dins la franja de la Via Làctia, en una zona de molta densitat d’estrelles.

Cap de cavall

Orió és una de les constel·lacions que més bé es veuen a l’hivern.

Catàleg de Barnard

La constel·lació de l’Ofiüc conté una de les regions més denses de la Via Làctia, una zona on les estrelles es compten per milers. Enmig d’aquesta aglomeració, hi ha una nebulosa en forma de cuc.

Catàleg de Messier

Per conèixer el firmament, cal mirar-lo i, a continuació, enregistrar i preservar el resultat de la mirada. Això és el que han fet els astrònoms durant segles.

Paraules clau: ,

Catàlegs

Des de sempre, els astrònoms han fet servir les estrelles per determinar la posició dels astres mòbils, com els planetes, els asteroides, els cometes…

Paraules clau: , , ,

Cel d’hivern

L’hivern és la millor època per mirar el cel. Avui contemplarem una nit d’hivern com si portéssim binocles. M’acompanyeu?

Colors

Per a l’ull humà, el color dels astres és gairebé inapreciable, sobretot el dels astres de lluminositat feble, com les nebuloses i les galàxies. En qualsevol cas, el color dels astres és un atribut molt relatiu.

Paraules clau: , , , ,

Cúmuls oberts

Un cúmul obert és un conjunt d’estrelles que van néixer més o menys alhora, en un mateix núvol de gas i pols. A ull nu, en una nit transparent, se’n poden veure uns quants.

Estrella Polar

La Terra gira sobre si mateixa. Per això, tot sembla donar voltes al nostre entorn: des del Sol que surt el matí per llevant i es pon el vespre per ponent, fins la Lluna, els planetes i totes les estrelles.

Evolució

Les estrelles neixen, viuen i moren. Algunes, les que neixen amb poc pes, tenen una vida tranquil·la i llarga; altres, les que neixen grosses i pesants, tenen una vida curta que acaba malament.

Formes

Antigament es creia que l’Univers consistia en un conjunt d’esferes encavalcades entre si, amb la Terra com a centre comú. Tot tenia forma d’esfera, no era concebible cap altra forma.

Paraules clau: ,

Hèlix

Una de les constel·lacions per on passa el Sol en la seva navegació anual és Aquari.

Magnituds

Els astrònoms mesuren la intensitat lluminosa dels astres amb una escala que se’n diu de magnituds. En aquesta escala, una unitat més vol dir brillar dues vegades i mitja menys. I menys magnitud vol dir brillar més.

Paraules clau: , , , ,

Mesurar distàncies

Les distàncies que ens separen del Sol, de la Lluna i dels planetes, van ser calculades relativament aviat. En canvi, les distàncies que ens separen de les estrelles han costat molt més d’obtenir.

Paraules clau: , ,

Moviment

Quan mirem al firmament, les estrelles semblen fixes, immòbils. El terme firmament indica, precisament, la fermesa, la quietud de l’esfera celestial arreu de la qual veiem les estrelles.

Mussol

A la constel·lació de l’Óssa Major, la del carro, amb l’ajut d’un telescopi, s’hi veu una estrella com si estigués desenfocada. En realitat és una nebulosa.

Plèiades

Segons com, mirant la nit, s’hi veu un petit grup d’estrelles, en forma de rectangle i una curta cua. Sovint es confon amb el Carro petit, l’óssa Menor, però no ho és. Es tracta de les Plèiades.

Paraules clau: , ,

Pols

A l’espai hi ha planetes, estrelles, nebuloses… Però, què hi ha enmig de les estrelles i de les nebuloses? És l’Univers transparent?

Supernova

Quan una estrella és de mida gran, acaba la seva vida, en tots els casos, esclatant. Quan esclata, es converteix en una supernova.

Tintil·leig

De vegades, durant la nit, es veuen estrelles que centellegen, que tintil·len, com si llancessin guspires.

Paraules clau: , ,

Vega i Àpex

Una de les estrelles més brillants del firmament és Vega, a la constel·lació de la Lira. És una estrella inconfusible, perquè al seu costat, no n’hi ha cap de tan brillant.

Paraules clau: , , ,

Via Làctia a l’estiu

Des de l’hemisferi nord, l’estiu brinda l’oportunitat de contemplar algunes regions del cel més bé que la resta de l’any.

Zoo estel·lar

Les constel·lacions que hi ha al firmament es designen amb noms de personatges mitològics, amb noms d’objectes i, una bona part, amb noms d’animals.