Cometes que cauen

Tema: Asteroides, cometes

Paraules clau: , , ,

Els cometes són astres molt espectaculars, però molt petits i vulnerables. Tan vulnerables que a vegades es trenquen a trossos, o cauen sobre altres astres.

El 30 de juny del 1908, sobre la vall de Tunguska, a la Sibèria, va passar-hi un enorme meteor blau i blanc. Sense arribar a tocar el sòl, el meteor va esclatar i va devastar més de dos mil quilòmetres quadrats de boscos. Els arbres, destruïts, jeien tombats apuntant cap al centre de l’explosió.

Se suposa que el meteor era un fragment del cometa Encke, que aquells dies era pròxim a la Terra. El cometa Encke té un òrbita molt petita: no va gaire més enllà de Júpiter; per això passa per les proximitats del Sol cada 3 anys i mig.

Però la caiguda d’un cometa a la Terra és un fet infreqüent perquè el nostre planeta no té gaire capacitat d’atracció. En canvi Júpiter, i en particular el Sol, exerceixen sobre els cometes una força molt més poderosa.

La primera vegada que es va veure un cometa caient sobre el Sol va ser des d’Egipte, durant l’eclipsi total de Sol del 1860. Com que el Sol no enlluernava, durant uns breus minuts es va poder veure un cometa desconegut prop del globus solar. Com que en dies posteriors el cometa no es va veure més, se suposa que hi va caure.

En èpoques modernes, la primera caiguda d’un cometa al Sol ben observada va ser l’agost de 1979, mitjançant les imatges d’un satèl·lit d’estudis solars nord-americà.

Actualment, la manera de detectar cometes a prop del Sol, inobservables des de la Terra, és a través dels satèl.lits o d’aparells especialitzats a estudiar l’espai de l’entorn solar.

El més important i el més efectiu és el Soho, un poderós instrument que controla amb gran detall tot el que hi passa a la nostra estrella. En sis anys ha descobert prop de quatre-cents cometes; alguns han impactat al Sol, mentre que altres n’han passat de llarg.

No tots els cometes que es veuen a prop del Sol acaben caient-hi. De vegades es veuen a prop per un efecte de perspectiva.

La primera vegada que es va veure un efecte com aquest va ser l’any 1965 amb el cometa Ikeya-Seki, quan es va enregistrar amb un aparell per fotografiar la corona o l’alta atmosfera del Sol. Semblava que el cometa hi hagués de caure, però era al davant, a força distància del Sol.

No és probable que caiguin cometes, o trossos de cometes, sobre el nostre planeta. Afortunadament, els cometes se senten atrets per altres cossos.