Paraules clau: Estació Espacial Internacional, satèl·lit artificial, Sol
Un dels projectes d’exploració de l’espai més notables és l’Estació Espacial Internacional. Es tracta d’un satèl·lit artificial, habitat permanentment, destinat a la recerca científica i tecnològica no militar.
El 20 de novembre de 1998, un coet rus Proton va posar en òrbita el primer mòdul de l’Estació: el Zarya.
El Zarya és un cilindre de 13 metres de llarg, 4 de diàmetre, i un pes d’unes vint tones. Era l’habitacle per acollir els primers astronautes responsables de muntar els elements de l’Estació que arribarien a continuació. En arribar al seu destí, el Zarya va estendre els seus grans plafons fotovoltaics per captar l’energia del Sol.
Dues setmanes després, els Estats Units van enviar-hi, mitjançant el transbordador Endeavour, un mecanisme per permetre l’acoblament de les naus que van i vénen de la Terra.
El següent component, un mòdul nord-americà destinat a la recerca, va ser instal·lat el maig del 1999.
A continuació, el juliol del 2000, un coet rus va traslladar-hi un nou mòdul: el Zvezda. I al novembre, el transbordador nord-americà hi va enviar un altre mòdul fotovoltaic amb més plafons solars. Des d’aleshores, l’estació disposa de l’energia elèctrica per mantenir l’habitacle en condicions.
El febrer del 2001 s’hi va instal·lar un altre mòdul, destinat a laboratori. I, a l’abril, un mòdul addicional destinat a diverses tasques. Un any després, hi va arribar un component que constituirà el nucli central de tota l’Estació… quan estigui completada.
A 400 quilòmetres d’alçada sobre la Terra, els astronautes de l’Estació treballen en recerques químiques i biològiques, en estudis astronòmics, en experiments sobre el comportament del cos humà en l’espai… També observen i estudien la Terra, i intenten esbrinar els canvis que s’hi produiran, a curt i a llarg termini.
A l’Estació hi poden viure permanentment un mínim de set persones, en estades de 3 a 6 mesos de durada. Fins el gener del 2002, l’han habitat un total de 79 astronautes, 68 homes i 11 dones, entre residents i viatgers ocasionals. La majoria han estat nord-americans, però han conviscut amb 15 russos, 3 canadencs, 1 francès, 1 italià i 1 japonès.
Una vegada completada, l’Estació constituirà un satèl·lit de més de 100 metres de llarg per 88 d’ample, i un pes de 500 tones. A més dels mòduls habitats, disposarà de 6 laboratoris, departaments d’instrumentació, magatzems… Tots els elements estaran disposats en forma de creu, però el més aparatós seran els plafons solars que cobriran una superfície de més de 4 mil metres quadrats.
Des de Catalunya, l’Estació Espacial Internacional es pot contemplar en el cel una mitjana de tres vegades cada 10 dies. És com una estrella molt brillant que es desplaça, a poc a poc, fins que s’amaga dins l’ombra de la Terra.
És un nou astre que evoca l’esforç humà per comprendre l’Univers.