Paraules clau: Auriga, Bessons, Cranc, cúmul obert, Zodíac
Una de les dotze constel·lacions del Zodíac és el Cranc. És una constel·lació petita, amb estrelles més aviat febles. Forma part del camí per on passen el Sol i els planetes.
El nom de cranc assignat a aquesta zona del cel és un dels més antics que es coneixen. Èudox, l’astrònom grec que va afermar tècnicament la teoria geocèntrica al segle quart abans de la nostra era, ja s’hi referia.
Als mapes antics hi apareixia dibuixat un cranc, de mar o de riu, segons l’autor. La realitat és que la configuració d’estrelles del Cranc no recorda cap animal d’aquesta mena, però era la manera habitual de referir-s’hi.
La constel·lació del Cranc és famosa perquè conté una de les formacions estel·lars més esplèndides del firmament. Els astrònoms l’anomenen M 44. Popularment, es coneix com El Pessebre.
El Pessebre és un cúmul obert, visible a ull nu si les condicions atmosfèriques són bones. Està integrat per unes 300 estrelles, a més de 500 anys-llum de nosaltres.
Les estrelles del Pessebre es van originar a partir d’una nebulosa. El gas i la pols de la nebulosa van anar creant condensacions que, a poc a poc, es van densificar en absorbir la matèria que hi havia al voltant. En arribar a una certa densitat i a una certa temperatura, van començar a emetre energia… i a néixer les estrelles. A la llarga, van absorbir tot el gas restant: ara només s’hi veuen les estrelles resultants.
Casualment, en aquesta regió del cel hi ha uns quants cúmuls oberts més, tot i que no tenen cap relació entre si. Més al sud del Pessebre hi ha, per exemple, el cúmul M 67.
M 67 té més estrelles que El Pessebre, però són més febles i ocupen una zona més reduïda: es troben cinc vegades més lluny. Són estrelles molt velles, un fet insòlit en aquest tipus de formacions. Es calcula que tenen una edat de 10 mil milions d’anys, el doble de l’edat del nostre Sol.
Al costat del Cranc hi ha la constel·lació de Gemini, els Bessons, inclosa també en el Zodíac. Als Bessons hi ha un altre cúmul famós, visible amb binocles. S’anomena M 35 i, per la densitat i la lluentor de les seves estrelles, és un dels més vistosos del cel. Es troba a uns dos mil anys llum de distància. Les seves estrelles són, també, molt antigues.
A l’oest dels Bessons hi ha la constel·lació del Cotxer, de l’Auriga, hi ha més cúmuls oberts. El més petit de tots, però amb estrelles ben brillants, és l’M 36. És un cúmul molt llunyà: la seva llum triga quatre mil anys a arribar-nos.
Al costat hi ha l’M 37, un cúmul també llunyà però molt més extens, amb unes 500 estrelles. En aquest cas, totes són estrelles joves: es van formar fa ‘només’ uns 200 milions d’anys. I, una mica més enllà, hi ha un altre cúmul, l’M 38.
Al Zodíac, els grecs hi veien zodiakos, és a dir, animals; d’aquí sorgeixen els noms del Cranc, del Taure, dels Peixos… També hi distingien personatges: d’aquí els Bessons, la Verge…
Actualment, en canvi, els astrònoms hi descriuen uns quants cúmuls d’estrelles. Tot i el seu encant, el Zodíac és com un mapa obsolet del cel.