Cúmuls oberts


 

Un cúmul obert és un conjunt d’estrelles que van néixer més o menys alhora, en un mateix núvol de gas i pols. A ull nu, en una nit transparent, se’n poden veure uns quants.

A la constel·lació del Toro, hi ha dos cúmuls destacats. Un és les Plèiades. És un grup d’estrelles joves: per això el grup es veu compacte.

Abans de ser estrelles, diu la mitologia, les Plèiades eren les amants d’una colla de déus, entre els quals Neptú i Mart.

L’altre cúmul és les Híades, És fàcil d’identificar perquè davant seu hi ha una de les estrelles més brillants del cel: Aldebaran. És un grup més dispers que les Plèiades, perquè és més a prop i fa molts milions d’anys que es va formar. Les Híades, diuen, eren unes nimfes protectores de la pluja.

Entre les constel·lacions del Perseu i la Cassiopea, hi ha un altre cúmul. És un cúmul més llunyà i més petit. A ull nu s’aprecia doble. Els astrònoms l’anomenen, justament, Doble Cúmul.

Hiparc i Ptolomeu ja el van descriure 150 anys abans de la nostra era, però no sabien que estava compost d’estrelles. Actualment, gràcies als telescopis, s’hi compten unes 400 estrelles en un grup, i més de 300 en l’altre.

Tot i que la majoria d’estrelles són blanques o blaves, també n’hi ha de molt vermelles. Són estrelles supergegants, i la seva existència en aquell lloc no s’acaba d’entendre.

Quan veiem les imatges del Doble Cúmul podem pensar que es tracta, efectivament, d’un conjunt doble, i així s’ha cregut durant molts anys. Però en realitat són cúmuls diferents i separats l’un de l’altre.

Un dels grups és a més de 8.000 anys llum de nosaltres, mentre que l’altre és a uns 7.000.

Les estrelles d’un es van formar fa uns 11 milions d’anys, mentre que les de l’altre en fa poc més de 6. Es tracta, doncs, de dos cúmuls ben diferents que veiem gairebé junts per un efecte òptic, de perspectiva.

Al firmament, les aparences enganyen. Volums i distàncies són fàcils de confondre. Són massa grans per als nostres ulls.