Eclipsi total

 

Edu3.cat

 

Diem que hi ha Lluna nova, però, en realitat, la Lluna nova no es pot veure, perquè es produeix quan està en conjunció amb el Sol que enlluerna i no deixa veure res.

La Lluna segueix una òrbita bastant inclinada respecte a la de la Terra. Per això, quan està en conjunció amb el Sol, de vegades passa per sobre del disc solar, i de vegades per sota. Només hi ha una possibilitat de veure la Lluna en el moment de ser nova.

És durant un eclipsi total de Sol. En el moment de la totalitat, que és el moment exacte que és nova, la Lluna es veu perfectament a contrallum.

Però això no passa a cada llunació. La Lluna només pot coincidir amb el Sol una o dues vegades l’any, que és quan hi ha un eclipsi de Sol.

En aquesta imatge, els punts vermellosos del perímetre del disc, com flamarades, són les protuberàncies solars. La resplendor clara que ho envolta tot, formant filaments, és la corona, un conjunt de gasos extremament calents que constitueixen l’alta atmosfera del Sol.

Mentre dura la fase parcial d’un eclipsi, que és quan la Lluna va ponent-se davant del Sol, o després, quan surt, el fenomen es pot veure a ull nu, sempre que es protegeixi amb un filtre adequat. En el moment de la totalitat, i només aleshores, es pot veure sense protecció.

Un eclipsi total de Sol és un dels millors espectacles del cel. Però és un espectacle molt breu, i relativament poc freqüent.

Els eclipsis totals duren, com a màxim, uns set minuts Segons la zona de la Terra, pot passar un segle sense cap eclipsi total de Sol. A la Península Ibèrica, a començaments del segle XX, va haver-hi 3 eclipsis en 13 anys, tot un privilegi.

Els primers eclipsis del segle XXI han estat el 21 de juny de 2002, sobre Angola, Zàmbia i Madagascar. I el 4 de desembre de 2002 sobre el sud d’Àfrica i Austràlia.

De tant en tant, des d’algun lloc de la Terra, es pot contemplar el Sol totalment eclipsat. Res com aquesta dansa entre el vell Sol i la nova Lluna.