Esclats

 

Edu3.cat

 

A primeres hores de la nit, al punt més alt del cel, aquests dies es veu la constel·lació de l’Óssa Major. És una constel·lació molt extensa, que no solament comprèn la zona on hi ha les estrelles del famós carro.

L’Óssa Major s’estén per una àrea del cel quatre vegades més gran que la delimitada pel carro.

Al nord de la constel·lació hi ha dues galàxies importants. És necessari un telescopi per veure-les, però no cal que sigui gaire potent. La superior és la M 82, una galàxia que veiem de perfil. La inferior és la M 81, una galàxia de forma espiral.

La M 82 és una galàxia que fins no fa gaire era considerada de tipus irregular, perquè la seva estructura presenta grans núvols foscos que es barregen amb la llum de les estrelles. El telescopi espacial Hubble ha mostrat, recentment, detalls d’aquesta esplèndida galàxia.

La M 82 ha tingut intrigats els astrònoms durant temps. Tot va començar fa més de cinquanta anys, quan es van obtenir fotografies de la zona central en les quals s’apreciava una -suposada- intensíssima explosió.

Mesurant el moviment dels gasos, fins i tot es va arribar a determinar que l’explosió s’hauria produït fa uns 1.500 milions d’anys.

Recentment, el satèl·lit de rajos X Chandra ha obtingut imatges que posen de manifest una fortíssima emissió de radiacions d’ona curta. Les estrelles del nucli de la M 82 produeixen radiacions ultralluminoses, unes radiacions X centenars de vegades més intenses que les d’estrelles similars de la Via Làctia.

Molts astrònoms creuen que es tracta de forats negres de gran massa. La causa de les singularitats de la galàxia M 82 es troba a prop seu.

La M 81, la galàxia veïna, és una galàxia més gran que la M 82. És una galàxia espiral magnífica, amb una lluminositat que equival a 250 mil milions de sols com el nostre.

Entre les dues galàxies M 81 i M 82 s’ha detectat la presència de partícules que emeten radiacions de longitud d’ona molt llarga, tot el contrari de les radiacions X. Això implica l’existència d’enormes remolins de partícules. És a dir: les dues galàxies estan entrellaçades gravitatòriament i es transvasen matèria.

M 82 era una galàxia normal, de tipus espiral, que fa uns 100 milions d’anys va aproximar-se excessivament a la M 81. La força de gravetat de la M 81 va desestabilitzar bona part de la matèria, estrelles i gas, de la M 82.

La interacció gravitatòria va fer que la M 82 perdés la forma regular que tenia, de galàxia espiral. I que en moltes de les seves regions, i especialment al centre, molt més dens, naixessin i explotessin nombroses estrelles.

Aquesta seria la causa dels massius forats negres i de les enigmàtiques estrelles ultralluminoses que es detecten en aquesta galàxia M 82.

Tot això passa, millor dit, passava, més amunt del carro.