Paraula clau: Telescopi Hubble

Alta muntanya

La Terra és un planeta geològicament molt ric, amb una superfície molt accidentada, tres quartes parts de la qual es troben sota l’aigua. Les muntanyes de la Terra són altes, però no són les més altes del Sistema Solar.

Anell de Júpiter

Júpiter brilla més que qualsevol estrella. La millor ocasió per contemplar-lo és quan es troba en el cantó oposat al Sol.

Atmosfera de Saturn

Les millors nits per mirar Saturn, el planeta dels anells, són quan es troba en oposició respecte al Sol.

Cap de cavall

Orió és una de les constel·lacions que més bé es veuen a l’hivern.

Cigne

Una de les constel·lacions que enriqueixen les nits d’estiu és la del Cigne. Es troba en plena Via Làctia, en una regió molt densa d’estrelles, de gas i de pols.

Col·lisions

En termes absoluts, les distàncies que hi ha entre els astres són enormes, gairebé inimaginables. Però, què passa en termes relatius? Com són les distàncies que hi ha entre els astres, comparades entre si?

Descobriment de Plutó

Plutó és el planeta més allunyat del Sol. És un cos petit i estrany, que es mou d’una manera ben diferent a com ho fan els altres planetes. Si mirem al firmament, és el planeta que més s’allunya de l’eclíptica, el camí per on passa el Sol.

Equinocci

Hi ha un dia de l’any en el qual, per als que viuen a l’hemisferi nord de la Terra, comença la primavera. I per als que viuen a l’hemisferi sud, comença la tardor. És l’equinocci.

Errades

L’astronomia és una activitat celestial, però a la vegada, humana. Per això, l’exploració del cel no està exempta d’errades.

Esclats

A primeres hores de la nit, al punt més alt del cel, aquests dies es veu la constel·lació de l’Óssa Major. És una constel·lació molt extensa, que no solament comprèn la zona on hi ha les estrelles del famós carro.

Gegant

Una de les constel·lacions zodiacals més extenses és la constel·lació de la Verge. S’hi distingeix una galàxia particularment grandiosa.

Més i més gran

Tot el que se sap de l’Univers està basat en el que es veu quan es dirigeix la mirada al firmament. Per això, com més profunda és aquesta mirada, com més lluny arriba, més gran és l’Univers imaginat.

Orió

A l’hivern, en començar la nit, es veu molt bé la constel·lació d’Orió. És una constel·lació esplèndida, amb estrelles brillants, nebuloses formidables i astres molt interessants. Es coneix també com la Catedral del Firmament.

Telescopi Hubble

L’atmosfera de la Terra ens protegeix, però suposa un greu impediment per estudiar l’espai. Filtra la llum, anul·lant moltes de les radiacions emeses pels astres, i afecta l’estabilitat de les imatges. Per això, la millor manera d’estudiar l’espai és fer-ho des de l’espai.

Tempestes de Mart

Mart és conegut com el planeta vermell pel seu aspecte d’estel rogenc. Però la superfície de Mart té molts altres matisos.

Venus

Després de la Lluna, és l’astre més brillant de tots. Es coneix com l’estrella del capvespre. Però no és pas una estrella, és el nostre planeta veí: Venus.

Verge i Berenice

Hi ha dues constel·lacions, la Verge i la Cabellera de Berenice, que atrauen les mirades, sobretot, perquè permeten observar-hi a través.

Visions del Hubble

Des que el telescopi espacial Hubble va entrar en funcionament, no ha parat d’enviar-nos imatges meravelloses.