Amb una mica de sort, després de ploure es veu l’arc de Sant Martí. Doncs bé, gràcies al mateix fenomen de l’arc de Sant Martí, coneixem més bé els astres.

L’arc de Sant Martí es produeix perquè les gotes d’aigua d’un núvol, en forma d’infinits petits prismes, descomponen la llum del Sol i mostren un espectre de colors, del morat fins al vermell.

Els astrònoms fan servir el mateix principi per descompondre la llum de les estrelles, les nebuloses o les galàxies, i així en poden conèixer les característiques químiques i físiques.

Al telescopi s’hi acobla un espectroscopi, que obté l’espectre de l’estrella a la qual està enfocat, o sigui, l’arc de Sant Martí de la llum d’aquesta estrella.

Tots els objectes de l’Univers emeten energia en forma de radiació electromagnètica, més intensa cap al costat blau de l’espectre, si es tracta d’astres molt calents, i més intensa cap al costat vermell, si són astres freds, o núvols de gas o pols.

Si l’espectre és prou ampli, s’hi veuen unes línies negres. Cada línia està causada per l’absorció de la llum que fa un determinat element químic, de manera que, si al costat de l’espectre d’una estrella s’hi col·loca un espectre de comparació obtingut en un laboratori, es pot identificar cadascun dels elements i conèixer l’estat en què es troben.

L’anàlisi espectroscòpica serveix també per indicar la velocitat. Quan una galàxia s’està acostant, les línies de l’espectre es desplacen cap al blau; en canvi, quan la galàxia s’està allunyant, es desplacen cap al vermell.

Aquest fenomen va permetre descobrir, a començaments del segle passat, que l’Univers s’expandeix, ja que gairebé totes les galàxies s’allunyen de nosaltres.

La llum no és tan sols la que veiem amb els ulls, del blau al vermell. Això només és una part de l’espectre de la llum, de l’interval de longituds d’ona que estem en condicions de percebre amb els ulls. Hi ha moltes altres longituds d’ona.

Els astres emeten radiacions diverses, no només les visibles: les radiacions gamma, X, ultraviolades, infraroges i de ràdio. Totes elles poden ser captades i interpretades, per tant poden arribar a proveir tanta informació com les radiacions visibles.

Més enllà del blau, l’espectre de la llum continua amb una diversitat d’ones només detectables amb satèl·lits artificials, fora de la Terra. I continua més enllà del vermell amb les ones infraroges, que es capten amb telescopis especials; o les de ràdio, amb els radiotelescopis.

El fet és que qualsevol objecte existent, d’una manera o d’una altra, emet radiacions, llum. Tot el que sabem sobre l’Univers és gràcies a aquest fenomen.