Cel d’hivern

 

Edu3.cat

 

L’hivern és la millor època per mirar el cel. Avui contemplarem una nit d’hivern com si portéssim binocles. M’acompanyeu?

Començarem des d’un lloc conegut: la constel·lació de l’Óssa Menor, on hi ha l’estrella Polar. El Carro s’inclina cap a l’horitzó, però la nostra visita anirà en direcció contrària, cap al zenit, el punt més alt del firmament.

Aquesta és la constel·lació de la Cassiopea i, al seu costat, la del Perseu. A ull nu, entre totes dues apareixen dos petits núvols: el Doble Cúmul del Perseu, una formació amb centenars d’estrelles. Amb els binocles se’n veuen desenes.

Això és la constel·lació d’Andròmeda, i la galàxia M 31. Amb els binocles es veu un núvol ovalat: la part central d’una galàxia més gran que la nostra, amb més de cent mil milions d’estrelles.

A continuació, el Triangle, on, molt feble, s’hi pot veure una altra galàxia: l’M 33. Sembla un núvol esfèric perquè és una espiral que veiem per sobre. La llum ens arriba després d’un viatge que dura més de 2 milions d’anys.

Al costat d’Andròmeda hi ha una constel·lació que ocupa una àmplia zona. És el Pegàs, amb un rectangle d’estrelles inconfusible. A la cua del Pegàs, gràcies als binocles veiem un altre núvol petit i esfèric, com una estrella borrosa. És un cúmul globular, integrat per més d’un milió d’estrelles.

En aquest recorregut hem vist, fins ara, un cúmul obert, dues galàxies, un cúmul globular… Ara dirigirem la mirada cap a l’altre costat del firmament.

Aquesta és la constel·lació d’Orió, un altre gran rectangle caracteritzat per tres estrelles simètriques. Vora seu, la nebulosa M 42, on neixen centenars d’estrelles. Els núvols, de gas i de pols, es condensen i formen més estrelles.

Les dues estrelles més brillants d’Orió: Betelgeuse i Rigel. Betelgeuse és una estrella gegant amb una temperatura superficial baixa, per això es veu rogenca. En canvi, Rigel és blavosa perquè la temperatura és alta, el doble del Sol.

Per fi, tornem en direcció al zenit. Es veu un altre cúmul obert: les Plèiades. Mentre a ull nu apenes s’hi veuen 7 estrelles, amb el binocles se’n poden comptar moltes més.

Quan observeu la nit amb uns binocles, procureu recolzar-los damunt d’un suport. Si els aguanteu a pols, us perdreu la majoria de detalls. Bona sort.