Gegant

Edu3.cat

Una de les constel·lacions zodiacals més extenses és la constel·lació de la Verge. S’hi distingeix una galàxia particularment grandiosa.

La constel·lació de la Verge es troba lluny de la Via Làctia, de manera que a penes hi ha estrelles i núvols de gas i pols que privin de veure el més profund de l’Univers. Per això és una de les constel·lacions on més galàxies es veuen. Una d’aquestes galàxies es coneix com la M 87.

La M 87 no és una galàxia qualsevol. És una galàxia gegant, la més important de tot un cúmul de galàxies més petites que s’anomena, per la seva posició, Cúmul de la Verge. Es troba a uns 50 milions d’anys llum de distància.

És un enorme conjunt integrat per més de dos mil milions d’estrelles similars al nostre Sol. Com a galàxia de tipus el·líptic, la M 87 està formada únicament per estrelles velles, sense gairebé cap presència de gas ni de pols. Fa milers de milions d’anys que no hi neixen estrelles, a diferència dels altres tipus de galàxies -les espirals i les irregulars- dins les quals les estrelles s’hi formen contínuament.

A més de famosa per les seves descomunals dimensions, la M 87 es distingeix també perquè, al seu voltant, hi ha un enorme sistema de cúmuls globulars, unes formacions esfèriques amb diversos milions d’estrelles.

També és molt notable el seu nucli, d’on emergeix un espectacular doll de gasos fotografiat, per primera vegada, el 1918. Modernament, el Telescopi Espacial Hubble n’ha obtingut imatges de millor qualitat.

Des dels inicis de la radioastronomia, als anys cinquanta, se sap que al centre de la galàxia M 87 hi ha un intensíssim focus emissor de ràdio, el més intens de tota la constel·lació de la Verge.

Ara sabem, a més, la causa de l’emissió: al centre de la galàxia hi ha un enorme forat negre. És un nucli d’altíssima densitat, equivalent a 2 o 3 milions de masses solars, que atrapa la llum i no la deixa sortir. La matèria hi cau girant de manera espiral al seu voltant, a gran velocitat i formant un intensíssim camp magnètic que és el que obliga els electrons a sortir en forma de raig.

Amb els moderns radiotelescopis, s’ha vist que aquest raig d’electrons es disgrega a uns 5 mil anys llum del centre. En aquesta imatge, el raig correspon als colors groc i vermell.

En aquesta altra ràdio-imatge, les aurèoles blava i verda mostren les radiacions captades de l’entorn del nucli.

Fins i tot s’han pogut enregistrar les radiacions del disc del mateix nucli, tot i que es troba al mig d’una galàxia tan extremadament gran i densa.

De la mateixa manera que un aparell mèdic de raigs X permet veure l’interior dels cossos, la radioastronomia permet veure l’interior de les galàxies.