De vegades, els planetes, per una sèrie de coincidències en les trajectòries, semblen jugar a fet i amagar amb les seves ombres.

Segons com, quan Júpiter surt per l’horitzó només es veuen tres dels seus satèl·lits, perquè Ganimedes queda eclipsat per l’ombra del planeta.

A continuació, és Europa el satèl·lit que desapareix de la vista. Després, Ganimedes s’amaga rere l’enorme globus de Júpiter. Aleshores des de la Terra només es veuen dos satèl·lits: Ió i Cal·listo.

Galileu fou el primer a descobrir els satèl·lits de Júpiter. Va ser una de les sorpreses proporcionades per l’ullera de llarga vista que ell mateix va construir per mirar el firmament.

Agraït pel suport que rebia del Duc de Mèdici per a les investigacions, Galileu va anomenar els satèl·lits els astres de Mèdici. Però els astrònoms, poc amants d’aquests tipus d’honors, aviat van oblidar el gest del mecenes i van batejar-los amb noms de personatges mitològics, com els planetes.

Europa. Es diu que Júpiter -Zeus en la mitologia grega- va quedar tan fascinat de la bellesa d’Europa que, per raptar-la, es va transformar en toro.

Ganimedes. Un altre objecte del desig de Zeus segrestat. En aquest cas, Zeus va adoptar la forma d’àguila.

Ió. Ió era una altra bellesa a qui Zeus va amagar en un núvol, transformada en una vaca.

I Cal·listo. En aquest cas, la passió de Zeus va convertir Cal·listo en una óssa.

Zeus -Júpiter- tenia, doncs, una vida força atrafegada, com correspon al déu que era, el més poderós de tots.