Mussol

 

Edu3.cat

 

A la constel·lació de l’Óssa Major, la del carro, amb l’ajut d’un telescopi, s’hi veu una estrella com si estigués desenfocada. En realitat és una nebulosa.

Entre les estrelles Beta i Gamma de l’Óssa Major es veu una petita taca rodona. És una nebulosa planetària, dita així perquè, antigament, es pensava que s’hi formarien planetes. Els astrònoms la coneixen com l’M 97. Com qualsevol nebulosa planetària, l’M 97 és el resultat de l’expansió dels gasos d’una estrella que hi ha al centre.

Després de tota la vida cremant hidrogen per transformar-lo en heli, l’estrella central d’una nebulosa planetària passa a consumir heli i, finalment, carboni. Aleshores esdevé molt petita, el que s’anomena una nana blanca. Les capes externes de gas s’expansionen i originen una enorme bombolla de gasos al voltant seu. La proximitat d’altres estrelles provoca que la bombolla adquireixi formes irregulars.

De fet, hi ha molt poques nebuloses planetàries que siguin esfèriques. La més coneguda és l’Abell 35: és tan regular que es transparenten els astres del darrere. Fins i tot, darrere seu s’hi pot apreciar una llunyana galàxia espiral.

L’M 97 no és gaire esfèrica. Està constituïda, bàsicament, per hidrogen, oxigen i nitrogen. Això se sap gràcies a les imatges obtingudes amb uns filtres que només deixen passar la llum d’un determinat element.

Aquesta imatge s’ha obtingut amb un filtre d’hidrogen. Les zones de colors grocs i vermells són les que tenen més abundància d’hidrogen. Aquí es veu la nebulosa amb un filtre d’oxigen: el verd i el groc en detecten la presència. I en aquesta imatge, un filtre de nitrogen mostra la distribució d’aquest gas.

La nana blanca del centre de l’M 97 és molt petita: fa només unes 4 vegades el diàmetre de la Terra. És una estrella extremament calenta, una de les més calentes que es coneixen. A la superfície hi ha una temperatura unes quinze vegades superior a la del Sol. El diàmetre de l’M 97 fa uns 3 anys llum, 5.000 vegades el del nostre Sistema Solar.

Els astrònoms, que des de fa temps es miren aquesta nebulosa, la coneixen col·loquialment amb un altre nom.

Amb una mica d’imaginació, a l’M 97 es distingeix una mena de cap amb dos ulls foscos que miren fixament. En l’argot astronòmic l’M 97 es coneix també com la nebulosa de l’òliba, o la nebulosa del mussol.

Així la va dibuixar, al segle XIX, l’astrònom anglès Lord Rosse, després d’observar-la amb un dels telescopis més grossos de l’època.

No és la primera vegada que al carro hi trobem astres sorprenents. Aquest cop ha estat una nebulosa amb la fesomia d’un mussol.