Mart és conegut com el planeta vermell pel seu aspecte d’estel rogenc. Però la superfície de Mart té molts altres matisos.

A l’abril de l’any 2002, Mart era a uns 360 milions de quilòmetres de la Terra. Però, un any abans, havia estat molt més a prop: a uns 60 milions de quilòmetres, gairebé a la mínima distància a la qual pot arribar.

El Telescopi Espacial Hubble va captar-ne aquesta imatge. I els telescopis d’aficionats captaven imatges com aquestes.

En aquelles dates, el Sol queia de ple sobre Mart. El pol sud es veia glaçat. I una capa de núvols cobria el pol nord. A prop del limbe hi havia una franja de núvols i, més endins, una àmplia zona fosca, la més fosca de tot el planeta, anomenada Syrtis Major.

Després, els detalls de la superfície marciana van començar a esvair-se fins que, al cap d’unes quantes setmanes, semblava pràcticament llisa. Sorprenentment, Mart va canviar de fesomia durant una llarga temporada.

La superfície de Mart està coberta per una capa fina de pols. A l’atmosfera, molt més tènue que la de la Terra, s’hi formen, de tant en tant, corrents d’aire que aixequen aquesta pols. Quan va augmentar la temperatura per causa de la llum solar, els corrents d’aire ascendent es van fer més intensos.

Aleshores, a prop del pol sud, a la regió anomenada Hellas, s’hi va desencadenar una tempesta de pols. Les partícules, arrencades del sòl, van aixecar-se i es van estendre en direcció nord. Al cap d’uns quants dies, la pols cobria tot l’hemisferi i, a continuació, tot el planeta.

La sonda Mars Global Surveyor va captar com avançava aquella tempesta. El Telescopi Espacial la va veure així. La pols no va començar a precipitar-se fins al mes d’octubre, i Mart va recuperar els detalls unes quantes setmanes més tard.

Les tempestes de pols de Mart són un fenomen que es coneix des de fa molt temps. L’última gran tempesta havia estat fotografiada per la sonda Viking 2, el 1971.

La sonda Mars Global Surveyor, per la seva banda, n’ha fotografiat d’altres.

Les imatges de les sondes mostren que les tempestes de pols de Mart s’inicien de manera molt semblant a les tempestes de sorra dels deserts de la nostra Terra.