Nous cometes

 

Edu3.cat

 

Hi ha notícies que desperten expectació entre els astrònoms i que poden arribar a tenir repercussió popular. Per exemple, la descoberta d’un nou cometa que, al cap d’un temps, probablement brillarà molt sobre el cel.

Els cometes són uns cossos molt petits i irregulars que, quan s’acosten al Sol, desprenen gas i pols, i formen les espectaculars cues. Tot i la seva vistositat, els cometes són molt difícils d’estudiar. Aquestes són imatges del Borrelly, un dels tres cometes dels quals s’ha pogut fotografiar el nucli.

El 2001, des de l’Observatori Mont Palomar, a Califòrnia, es va localitzar un nou cometa, molt feble, que van anomenar Neat, exactament C 2001 Q 4 Neat. Fins aquí la notícia no tindria cap transcendència, perquè, gràcies a telescopis que treballen automàticament, de cometes febles com aquest se’n descobreixen unes quantes desenes cada any.

Però la sorpresa va ser quan es van fer més observacions i els primers càlculs de la seva trajectòria. El cometa Neat, en el moment de ser descobert, era a 1.800 milions de quilòmetres del Sol. Això vol dir que es trobava entre les òrbites de Saturn i d’Urà, un fet excepcional, ja que la majoria de cometes grans es descobreixen entre Mart i Júpiter.

Els cometes petits, en canvi, es localitzen quan són a prop del Sol i brillen més. Que el Neat ja sigui visible, tot i la seva llunyania, implica dues coses: que és un cometa molt gran i lluminós i que, quan passi a prop de la Terra, podria arribar a ser molt espectacular. Per ara, de tota manera, es veu com un astre feble i d’aspecte difús, a causa del gas que comença a desprendre.

Segons els primers càlculs, el cometa passarà a la mínima distància del Sol el 15 de maig de 2004, dia que també serà a la mínima distància de la Terra. Passarà per la part més alta del firmament, travessant les constel·lacions del Ca Menor, el Cranc, el Lleó i l’óssa Major.

Segurament, el cometa Neat serà tan vistós com altres cometes famosos.

Com els cometes Hyakutake i Hale-Boop, que van poder ser vistos, el 1996 i el 1997, durant un bon nombre de nits. Fins i tot van ser fotografiats amb càmeres corrents. Des de llocs sense pol·lució lumínica es van poder apreciar perfectament les llargues cues, esteses sobre un bon tros de cel.

Aquests dos cometes havien estat descoberts mesos abans del seu pas per les proximitats del Sol i de la Terra, i tenien unes trajectòries situades a les zones altes del firmament, lluny de la resplendor solar: les condicions ideals per observar un cometa.