Paraules clau: Ossa Major
Qui no ha distingit al cel, alguna vegada, la constel·lació de l’Ossa Major, la del popular Carro?
Les estrelles principals de l’Ossa Major són brillants i fàcils de distingir a ull nu. La segona estrella, començant per la cua, és Mizar. Amb una mica d’atenció es veu que no està sola. Al costat hi ha una altra estrella, Alcor.
Les dues es troben tan pròximes que abans es feien servir per comprovar si la gent hi veia bé. Qui les distingia tenia bona vista, i qui no arribava a veure la petita Alcor, havia d’anar a l’oculista.
Mizar és un sistema de dos sols que giren al voltant del centre comú de gravetat, que és a prop de l’estrella principal. Giren molt lentament: fan una volta cada 67 anys. La parella de Mizar va ser el primer sistema doble descobert amb el telescopi, el 1650.
Mizar també va ser la primera estrella doble a ser fotografiada, poc després d’inventar-se la fotografia. Ho va fer el nordamericà George Bond, el 1857. Aquesta n’és la històrica imatge.
Però Mizar té a prop una tercera estrella companya: tan a prop que resulta impossible veure-la amb telescopi, i cal un altre sistema per distingir-la. Així doncs, Mizar és, en realitat, tres estrelles.
L’any 1889, l’astrònom William Pickering va aconseguir descompondre la llum de Mizar i estudiar-ne els elements químics. Va adonar-se que moltes de les línies fosques que apareixen a l’espectre eren dobles.
La separació i la intensitat de les línies de l’espectre permeten determinar els moviments i les propietats físiques de les dues estrelles. La duplicitat de les línies respon al fet que la llum prové de dos astres diferents, dues estrelles molt més lluminoses que el nostre Sol. Giren, també, molt més de pressa: fan una volta cada 21 dies.
Estudiant amb detall la segona estrella, l’anomenada Mizar B, es va descobrir que, al seu torn, constitueix una estrella doble. I recentment s’ha descobert, encara, una altra estrella, la Mizar D, més distant, que gira cada 3 anys i mig.
Curiosament, l’estrella que acompanya Mizar a la cua del Carro, Alcor, també és una estrella múltiple.
Gràcies a les mateixes tècniques espectroscòpiques que han permès descobrir noves estrelles al lloc de Mizar, se sap que Alcor també té una estrella companya.
De manera que, quan contempleu l’Óssa Major, penseu que el Carro va més carregat d’estrelles del que sembla.