Paraula clau: Via Làctia

Abecedari

Una de les constel·lacions molt visibles, sobretot a l’estiu, és la constel·lació del Cigne. Es troba dins la franja de la Via Làctia, en una zona de molta densitat d’estrelles.

Catàleg de Barnard

La constel·lació de l’Ofiüc conté una de les regions més denses de la Via Làctia, una zona on les estrelles es compten per milers. Enmig d’aquesta aglomeració, hi ha una nebulosa en forma de cuc.

Cigne

Una de les constel·lacions que enriqueixen les nits d’estiu és la del Cigne. Es troba en plena Via Làctia, en una regió molt densa d’estrelles, de gas i de pols.

Classes de galàxies

Al firmament s’hi veuen uns petits núvols difosos, alguns amb formes esfèriques o ovalades, i altres amb insòlites formes espirals. Abans, els astrònoms en deien nebuloses espirals. Ara es coneixen com galàxies.

Col·lisions

En termes absoluts, les distàncies que hi ha entre els astres són enormes, gairebé inimaginables. Però, què passa en termes relatius? Com són les distàncies que hi ha entre els astres, comparades entre si?

Dimensions de l’Univers

L’Univers té unes dimensions que a nosaltres, habituats a les mides de la Terra, ens resulten incomprensibles.

Equinocci

Hi ha un dia de l’any en el qual, per als que viuen a l’hemisferi nord de la Terra, comença la primavera. I per als que viuen a l’hemisferi sud, comença la tardor. És l’equinocci.

Final del Sol

El Sol emet energia perquè és com un gran forn en què el combustible és l’hidrogen. Però, a la llarga, el combustible s’esgotarà i el Sol es convertirà en una estrella gegant vermella. Serà el final de la vida del Sol.

Forats negres

Els forats negres són, potser, els objectes més estranys de l’Univers. Ara per ara, són els més difícils de comprendre.

Grup local

El Sol és una de les cent mil milions d’estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores.

Més i més gran

Tot el que se sap de l’Univers està basat en el que es veu quan es dirigeix la mirada al firmament. Per això, com més profunda és aquesta mirada, com més lluny arriba, més gran és l’Univers imaginat.

Música de les esferes

Imaginem un cataclisme com l’explosió d’una supernova. Si poguéssim assistir-hi de prop -cosa gens recomanable d’altra banda- què sentiríem?

Nau d’Argos

A l’hemisferi sud del firmament, molt poc per sota del nostre horitzó, hi ha un conjunt de constel·lacions conegut, temps enrere, com la Nau d’Argos. Avui parlarem d’aquesta nau i d’una de les estrelles que la componen.

Pols

A l’espai hi ha planetes, estrelles, nebuloses… Però, què hi ha enmig de les estrelles i de les nebuloses? És l’Univers transparent?

Radioastronomia

Des de sempre, tot el que s’ha conegut de l’univers ha sigut gràcies a la llum visible que arriba dels astres. Però hi ha un altre tipus de llum, millor dit, d’ones, que també resulten molt reveladores, les ones de ràdio.

Verge i Berenice

Hi ha dues constel·lacions, la Verge i la Cabellera de Berenice, que atrauen les mirades, sobretot, perquè permeten observar-hi a través.

Via Làctia

El Sol és una estrella entre les cent mil milions d’estrelles que hi ha a la nostra galàxia, la Via Làctia. El Sol, i el sistema solar, es troben a un costat de la Via Làctia, lluny del centre.

Via Làctia a l’estiu

Des de l’hemisferi nord, l’estiu brinda l’oportunitat de contemplar algunes regions del cel més bé que la resta de l’any.

Xocs galàctics

La Via Làctia es una galàxia més aviat aïllada en l’espai. Les galàxies veïnes més pròximes a la nostra són dues galàxies que només es veuen des de l’hemisferi sud.