Paraules clau: Balena, Cigne, Gossos de Cacera, Lleó, Ossa Major, Ossa Menor
Les constel·lacions que hi ha al firmament es designen amb noms de personatges mitològics, amb noms d’objectes i, una bona part, amb noms d’animals.
Per exemple, hi ha dues ósses: la constel·lació de l’Óssa Menor i la de l’Óssa Major. Al costat hi ha dos Gossos de Cacera que semblen estar a l’aguait del que fan les ósses. A prop dels gossos, hi ha dos lleons: el petit, el Lleó Menor, sembla enfilat al cap del Lleó gros.
Al costat dels lleons i de l’Óssa Major hi ha un Linx que sembla voler escapar de les urpes dels dos lleons. El Linx corre cap a la Girafa, que a determinades hores de la nit sembla posar-se dempeus sobre l’horitzó.
Després apareix volant un magnífic Cigne: amb les ales obertes omple una bona part del cel. Entre el Cigne i les ósses hi ha un altre animal, en aquest cas més difícil de trobar a la Terra. Es tracta d’un drac, una fabulosa serpent amb ales i un aspecte esfereïdor.
Hi ha nits en què es pot veure un Gos petit, un Llop, un Corb, una Serpent… Segons com, es deixen veure una Àliga volant, un Dofí saltant, un Llangardaix reptant…
Durant la temporada d’hivern, en el firmament hi ha unes bèsties en particular. Per exemple, uns Peixos fan costat a una Balena. I, a l’est de la balena, una Llebre gira l’esquena al Ca Major.
En tota la volta del cel, en els dos hemisferis, hi ha 22 constel·lacions amb noms de mamífers, 9 amb noms d’ocells, 6 de rèptils, 4 de peixos i 3 d’artròpodes. En resum, 44 constel·lacions amb noms d’animals, sobre el total de 88 -el doble- en què està parcel·lat el cel.
Tenint en compte que les constel·lacions van ser inventades per antigues civilitzacions agrícoles, sorprèn que no hi hagi cap representant del regne vegetal: no hi ha cap arbre, cap planta, cap flor… Sempre podem, però, imaginar-los, tal com feien, abans, els autors dels mapes celestes.
Segles enrere, cada cartògraf del cel s’inventava alguna constel·lació, i li assignava una figura i un nom terrenals. Al segle XVIII, per exemple, l’astrònom francès Joseph Lalande, molt aficionat als gats, va dibuixar un mapa del firmament en què va situar una nova constel·lació amb el nom del Gat.
La proposta, però, no va tenir èxit: alguns cartògrafs posteriors la van reproduir, però després va ser oblidada. Tanmateix, el gat va deixar l’empremta. A l’hemisferi sud, hi ha una nebulosa coneguda popularment com La petjada del gat.
Actualment, per identificar els astres s’utilitzen mètodes molt més pragmàtics i precisos. Resta, però, la captivadora visió d’un cel poblat d’animals i d’històries.