De vegades, els cinc planetes més brillants es veuen agrupats. Aquestes coincidències planetàries, tan singulars com espectaculars, desperten, segons com, temors molt irracionals.

El maig de 2002, per exemple, Venus, Mart i Saturn van estar tan a prop entre si que semblaven formar un petit triangle. Mercuri es trobava no gaire lluny, i Júpiter rondava, també, ben a prop. En un moment donat, Venus va arribar a estar ‘en conjunció’ amb Mart. Mentrestant, Urà, Neptú i Plutó es trobaven a l’altre costat del firmament, lluny d’aquesta reunió.

L’any 1982, a causa d’una conjunció excepcional, es va produir un considerable rebombori mundial. L’origen de tot va ser un llibre ple d’especulacions.

El llibre, L’efecte Júpiter, escrit pels divulgadors científics John Gribbin i Stephen Plagemann, preveia que, al mes de març d’aquell any, tots els planetes estarien arrenglerats. Segons els autors, això provocaria, en una reacció en cadena a escala espacial, una gran hecatombe sobre la Terra.

L’arrenglerament de planetes causaria unes marees sobre el Sol que farien augmentar la seva activitat, i hi hauria unes erupcions que abocarien a l’espai grans quantitats de partícules. Una vegada a l’atmosfera terrestre, aquests corrents de partícules farien moure grans masses d’aire, que influirien sobre la rotació de la Terra. Això donaria lloc a terratrèmols i erupcions volcàniques de tal magnitud que podrien fer desaparèixer la vida.

La realitat va ser ben diferent: és evident que res de tot això no va passar. L’aplec de planetes sobre el firmament va resultar completament inofensiu.

De fet, en cap moment els planetes van arribar a estar arrenglerats. El 10 de març, data de la mínima separació entre si, es trobaven dins d’un angle de 90 graus. Sobre el firmament, vistos des de la Terra, cobrien un angle de 132 graus.

Segons els mateixos arguments catastrofistes, el 1901 s’hauria d’haver extingit completament la vida a la Terra, ja que, aquell any, tots els grans planetes es van agrupar darrere del Sol, per tant les marees solars haurien estat més grans que mai.

En canvi, no tan sols no va augmentar l’activitat solar sinó que, seguint el seu cicle normal, va arribar al mínim. Es calcula que, suposant que tots els planetes estiguessin arrenglerats, l’efecte de marees al Sol no superaria un mil·límetre.

En els últims dos mil anys hi ha hagut 18 agrupaments de planetes més tancats que el de 1982. El més tancat de tots va tenir lloc l’any 1128. Tots els planetes, inclosa la Terra, es van situar dins d’un angle de només 40 graus.

Al llarg de la història, s’han produït agrupaments de planetes molt notables. Però no han tingut mai conseqüències: es tracta d’esdeveniments purament aparents, visuals, sense cap repercussió física sobre la Terra.