Tema: Astrònoms

Alfons X el Savi

Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i un rei d’Espanya, més endavant, van preservar-los.

Astrologia

De vegades, els cinc planetes més brillants es veuen agrupats. Aquestes coincidències planetàries, tan singulars com espectaculars, desperten, segons com, temors molt irracionals.

Astronomia islàmica

L’astronomia comença amb als mesopotàmics, fa uns 4 mil anys. Després, els grecs, que eren uns grans geòmetres, van donar-li un impuls fonamental. Malauradament, els romans van paralitzar-la. Però els àrabs van preservar l’astronomia antiga i van fer possible els grans avenços del Renaixement.

Astronomia maia

Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus.

Astronomia xinesa

L’astronomia xinesa és una de les més antigues del món. Va néixer al mateix temps que l’astronomia babilònica, i, durant un llarg temps, va assolir un nivell de coneixements similar al de l’astronomia occidental.

Astrònoms artistes

Quan la Lluna es troba en quart creixent, el Sol la il·lumina des d’una posició de 90 graus exactes. És una situació ideal per observar-la: ho saben bé els astrònoms i els aficionats.

Copèrnic

Que la Terra gira al voltant del Sol és una realitat que, tot i la seva evidència, ha tardat molt a ser acceptada. Sembla increïble que un fet tan conegut avui dia, hagi resultat tan dubtós i tan misteriós durant, gairebé, dos mil anys.

Errades

L’astronomia és una activitat celestial, però a la vegada, humana. Per això, l’exploració del cel no està exempta d’errades.

Isaac Newton

Copèrnic, Brahe, Kepler i Galileu. Aquests quatre savis van establir els principis sobre els quals es fonamenta l’astronomia moderna. Després d’ells vindria el més genial de tots: Newton.

Leverrier i Flammarion

Des de la senzillesa de la contemplació a ull nu, fins a la profunditat del telescopi espacial, hi ha moltes maneres de mirar el firmament. Avui parlarem de dos grans astrònoms francesos que representen dues maneres de mirar el cel.

Modes

No només hi ha modes en el vestir o en els hàbits de les persones. També hi ha modes en la recerca astronòmica, sovint motivades per l’evolució dels instruments, però de vegades pel caprici dels astrònoms.

Stonehenge

Els homes i les dones han contemplat el cel, intrigats, des de la Prehistòria. Esperaven trobar-hi respostes i, en particular, esperaven preveure els esdeveniments del firmament, ja que, pensaven, tenien relació amb els esdeveniments d’aquí la Terra.