Paraula clau: Orió

Cap de cavall

Orió és una de les constel·lacions que més bé es veuen a l’hivern.

Catàleg de Barnard

La constel·lació de l’Ofiüc conté una de les regions més denses de la Via Làctia, una zona on les estrelles es compten per milers. Enmig d’aquesta aglomeració, hi ha una nebulosa en forma de cuc.

Cel d’hivern

L’hivern és la millor època per mirar el cel. Avui contemplarem una nit d’hivern com si portéssim binocles. M’acompanyeu?

El gran ull

A Egipte, representava l’ull de Ra; a Grècia, l’ull de Zeus, i a l’Islam, l’ull d’Al·là. És el gran ull que ens observa, el déu astral per excel·lència, el Sol.

Equinocci

Hi ha un dia de l’any en el qual, per als que viuen a l’hemisferi nord de la Terra, comença la primavera. I per als que viuen a l’hemisferi sud, comença la tardor. És l’equinocci.

Evolució

Les estrelles neixen, viuen i moren. Algunes, les que neixen amb poc pes, tenen una vida tranquil·la i llarga; altres, les que neixen grosses i pesants, tenen una vida curta que acaba malament.

Orió

A l’hivern, en començar la nit, es veu molt bé la constel·lació d’Orió. És una constel·lació esplèndida, amb estrelles brillants, nebuloses formidables i astres molt interessants. Es coneix també com la Catedral del Firmament.

Orió i Carbassa

A l’hivern, avançada la nit, hi ha una constel·lació que destaca particularment al cel: Orió.