Col·lisions


 

En termes absoluts, les distàncies que hi ha entre els astres són enormes, gairebé inimaginables. Però, què passa en termes relatius? Com són les distàncies que hi ha entre els astres, comparades entre si?

L’estrella més propera al nostre Sol, la Pròxima del Centaure, està a una distància equivalent a uns 30 milions de vegades el diàmetre solar. En canvi, la nostra galàxia, la via Làctia, té una altra galàxia molt a prop: l’anomenat Núvol gran de Magalhaes, que està a una distància de menys d’un diàmetre de laVia Làctia I la galàxia d’Andròmeda, la següent en proximitat, és a només 30 vegades aquest diàmetre.

En general, és molt improbable que dues estrelles xoquin, fins i tot en zones on la densitat estel·lar és elevada, perquè es troben relativament molt allunyades entre si.

En canvi, és més probable que dues galàxies coincideixin en una mateixa zona de l’espai, ja que no estan tan allunyades entre si com ho estan les estrelles.

Les galàxies naveguen per l’espai d’una manera més aviat anàrquica. Com que no hi excessiva separació entre elles, de tant en tant dues galàxies es troben pel camí.

A la constel·lació dels Gossos de Caçera (Canes Venatici), per exemple, hi ha una galàxia notable. Els astrònoms la coneixen amb el nom de M 51. Es pot veure, amb uns binocles, tot i trobar-se a uns 15 milions d’anys-llum de nosaltres.

La M 51 és, en realitat, una galàxia doble. Va acompanyada d’una altra galàxia, l’anomenada NGC 5195. Les dues galàxies han coincidit en l’espai, i s’estan travessant mútuament.

Actualment, les dues galàxies estan tant a prop que la matèria d’una passa a l’altra, formant una mena de braç que les uneix. Moltes estrelles d’una galàxia passaran a formar part de l’altra. I els núvols de gas i de pols s’alteraran, i formaran condensacions, on naixeran noves estrelles. Després, cada galàxia continuarà la seva navegació per l’espai… amb les formes més o menys canviades com a resultat de la trobada.

Actualment, s’està donant un procés com aquest entre les galàxies en col·lisió que formen l’anomenat Quintet de Stefan El Telescopi Espacial Hubble, i les seves magnífiques imatges, ens ajuda a conèixer millor aquestes col·lisions a gran escala.

O sigui que, relativament parlant, a l’espai hi ha poques coincidències entre les trajectòries de les estrelles… En canvi hi ha un cert caos circulatori entre galàxies.