Els cràters són unes formacions molt comunes en el Sistema Solar. La Lluna, Mercuri, Venus, Mart, molts satèl·lits, els asteroides… tots tenen cràters.

Els cràters estan causats per impactes de meteorits i d’asteroides. A la Lluna n’hi ha milers, amb diàmetres que arriben als centenars de quilòmetres.

Afortunadament, a la Terra, l’atmosfera fa de paraigua. Els milions de meteorits que, al cap de l’any, són atrets per la força gravitatòria de la Terra, acaben desintegrats quan friccionen amb les partícules de l’aire. De nit, de vegades, es veuen en forma d’estrelles filants. Les seves restes cauen al sòl en forma de pols imperceptible.

De tant en tant, però, algun gran meteorit, o bé algun asteroide, pot arribar a travessar l’atmosfera i impactar sobre la superfície terrestre. El cert és que, a la Terra, hi ha uns quants cràters causats per impactes meteòrics.

Actualment es coneixen uns 230 cràters d’impacte amb diàmetres superiors a un quilòmetre. Quinze superen els cent quilòmetres. No és fàcil d’identificar-los: l’erosió causada per l’atmosfera i per l’aigua i la vegetació, els acaba dissimulant sobre el paisatge. Mentre que, a la Lluna, els cràters formats fa milers de milions d’anys s’han conservat intactes, a la Terra s’esborren en pocs milions d’anys.

N’hi ha que tenen poblacions i conreus a l’interior, com aquest cràter de Steinheim, a Alemanya, de 4 quilòmetres de diàmetre.

Alguns conserven, intacta, l’estructura circular, com aquest de Bosumtwi, a Ghana. I aquest de Manicouagan, al Canadà.

Altres són depressions que recullen l’aigua de les pluges o dels rius i es converteixen en llacs, com aquest de Siljan, a Suècia. El de DeepBay, i el de Clearwater, al Canadà.

Entre els cràters d’impacte més notables: el de la península de Yucatán, a Mèxic, i el del desert d’Arizona, als Estats Units.

Mig enfonsat en l’Oceà Pacífic, el cràter de Yucatán podria ser la marca d’un impacte, fa 65 milions d’anys, que va causar l’extinció de la majoria d’espècies animals, entre les quals els dinosaures.

En aquesta imatge, en fals color, les variacions de la gravetat i del magnetisme revelen l’anell d’un diàmetre de més de 200 quilòmetres. En aquesta es veu una part de la muralla circular del cràter .

El cràter del Meteor, a prop del Canó del Diable a Arizona, fa una mica més d’un quilòmetre de diàmetre i uns 200 metres de profunditat. Va formar-se fa uns 50 mil anys. L’impacte va alliberar tanta energia com una explosió de milions de tones de TNT. El meteorit devia fer uns quants metres de diàmetre i pesava quaranta tones. Una bona part està enterrada en el subsòl d’aquest lloc.

A Espanya també hi ha un cràter. Fa uns 30 quilòmetres de diàmetre i està a la província de Saragossa. Dintre hi ha un poble, Azuara, com si res hagués passat. Sí que va passar, però fa més de 100 milions d’anys.