Paraules clau: Giovanni Schiaparelli, Lluna, Mars Global Surveyor, Mart, Telescopi Hubble, Venus, Viking
La Terra és un planeta geològicament molt ric, amb una superfície molt accidentada, tres quartes parts de la qual es troben sota l’aigua. Les muntanyes de la Terra són altes, però no són les més altes del Sistema Solar.
Considerant el nivell del mar com el nivell mitjà de la superfície, la muntanya més alta de la Terra és l’Everest, de 8.880 metres d’alçada. En relació als diàmetres dels altres astres sòlids del Sistema Solar, és una muntanya molt alta. Tot i així, a la mateixa Lluna hi ha muntanyes més altes.
Els Monts Leibnitz són una serralada de muntanyes de la Lluna amb un pic que fa 9.100 metres d’alçada. Tenint en compte la relació de diàmetres entre la Lluna i la Terra, això suposa una alçada unes quatre vegades superior a l’Everest.
Venus també conté muntanyes molt altes. En els Monts Maxwell hi ha dos pics que fan uns 11 mil metres sobre el nivell mitjà del planeta. Els Maxwell estan situats sobre un gran altiplà de diversos milers de metres d’alçada, anomenat Isthar Terra.
El planeta més escorcollat de tots és Mart. Fins ben entrat el segle XX, els astrònoms creien que Mart era un planeta viu i amb una orografia similar a la de la Terra.
Els astrònoms de fa cent anys dibuixaven Mart amb una sèrie de ratlles que, pensaven, eren canals de rec. A les confluències d’aquests canals, hi imaginaven llacs.
Un dels grans estudiosos de Mart va ser l’italià Giovanni Schiaparelli. El 1881, Schiaparelli va dibuixar un mapa on hi va assenyalar una zona clara, a la qual va anomenar Nix Olympica, on va suposar l’existència d’un llac.
Però a Mart no hi ha cap canal ni cap llac; en canvi, hi ha la muntanya més alta de tot el Sistema Solar. Es diu Olympos Mons, el mont Olympos. Tenint en compte la relació entre els diàmetres de Mart i de la Terra, l’Olympos és una muntanya unes cinc vegades més alta que l’Everest.
Els primers detalls del mont Olympos van ser revelats, el 1976, per la sonda Viking-1. Es tracta d’un volcà apagat. Al cim s’hi veu una caldera amb diversos cràters taponats i, sobre el sòl, uns tènues núvols blancs.
Les modernes imatges del Telescopi Espacial Hubble, tot i ser fetes des de la Terra, permeten distingir el mont Olympos. Per la seva banda, la sonda Mars Global Surveyor també l’ha fotografiat amb detall.
Amb una base de més 500 quilòmetres, l’Olympos fa uns 27 quilòmetres d’alçada. La caldera del volcà fa uns 90 quilòmetres de diàmetre; s’hi aprecien nombroses esquerdes i rius de lava solidificada. El gran con volcànic està situat sobre un altiplà, gairebé circular, d’uns 6 quilòmetres d’alçada sobre la superfície, amb espadats gairebé verticals. Es calcula que l’Olympos era un volcà que es va apagar definitivament fa uns 2.000 milions d’anys.
L’Olympos és una muntanya gegantina. És difícil imaginar les seves proporcions, perquè no hi ha res que s’hi assembli ni a la Terra ni a tot el Sistema Solar.