Paraules clau: Lira, nana blanca, Sol, Via Làctia
El Sol emet energia perquè és com un gran forn en què el combustible és l’hidrogen. Però, a la llarga, el combustible s’esgotarà i el Sol es convertirà en una estrella gegant vermella. Serà el final de la vida del Sol.
Quan s’esgoti l’hidrogen que hi ha a l’interior, el Sol començarà a cremar heli, i, a l’interior del nucli, carboni. Les capes externes d’hidrogen s’inflaran i convertiran el Sol en una estrella gegant.
Aleshores, núvols de gas que s’aniran expansionant formaran successives bombolles entorn del Sol. Aquesta imatge mostra una nebulosa en una situació similar, la CRL 2.688.
Després hi haurà una expulsió de la major part de la matèria restant, i es crearà una nebulosa com moltes que hi ha al firmament, despulles d’estrelles pràcticament acabades.
La nebulosa es disgregarà cap a l’espai durant uns cent mil anys. Al centre, hi quedarà un nucli molt petit i dens, el que s’anomena una estrella nana blanca que, a poc a poc, s’anirà refredant fins que s’apagui. Aquesta és la imatge d’una nana blanca que hi ha al centre de la nebulosa M 57.
El residu final de l’estrella contindrà elements molt pesants, com ara ferro i plom, com en aquestes tres estrelles llunyanes de la Via Làctia, d’orígens molt similars al Sol.
El final absolut del Sol vindrà precedit d’un grandiós espectacle de llum i d’energia.
Serà com aquesta nebulosa de la constel·lació de la Lira. L’explosió de gasos assenyala la fi definitiva de l’estrella.
La mort d’una estrella encara és més espectacular quan l’estrella té companyes al voltant -el Sol no en té cap. Les interaccions gravitatòries fan que els núvols de gas no es mantinguin esfèrics sinó que adquireixin formes irregulars.
El Sol s’acabarà d’aquí a uns 5.000 milions d’anys. A escala humana, queda, doncs, tota una eternitat per gaudir-ne.