Formes

Tema: Estrelles, nebuloses

Paraules clau: ,


 

Antigament es creia que l’Univers consistia en un conjunt d’esferes encavalcades entre si, amb la Terra com a centre comú. Tot tenia forma d’esfera, no era concebible cap altra forma.

El Sol està compost de gas, per tant sembla que hauria de tenir una figura més aviat irregular. Però, en canvi, és un globus perfectament esfèric. La causa de la seva esfericitat és el que en física es coneix com l’equilibri hidrostàtic.

La pressió que es genera al nucli, per causa de l’elevada temperatura, fa que el gas tendeixi a expansionar-se. Però, d’altra banda, la seva pròpia força de gravetat fa que tendeixi a comprimir-se i a col·lapsar-se. Les dues forces arriben a un punt d’equilibri que determina el diàmetre i l’esfericitat.

Sembla, doncs, que totes les estrelles haurien de ser esfèriques. En canvi, hi ha estrelles de formes ben variades.

Les deformacions sempre es produeixen per la intervenció d’una altra estrella, o de diverses, molt pròximes entre si. Per exemple, en un sistema estel·lar doble, els dos globus de gas s’interaccionen gravitacionalment entre ells, i, com que giren, es deformen i s’aplanen.

Un bon exemple n’és l’estrella Beta, de la constel·lació de la Lira.

Beta, a la Lira, té una forma aplanada, tot i que no es pot veure directament ni amb els telescopis més potents. Sabem que és així perquè la seva llum augmenta i disminueix dins un període d’uns 13 dies. La variació de llum es produeix perquè totes dues estrelles s’eclipsen entre si. Estudiant-la durant aquests 13 dies, se’n dedueix la separació, la massa i la forma.

També hi ha estrelles amb forma ovalada, com un meló. Això passa quan hi ha una estrella gran, de baixa densitat, acompanyada d’una de petita però densa.

Quan una estrella molt gran té per companya una estrella petita i densa però molt pròxima, acaba transferint-li matèria. Dit d’una altra manera: la petita xucla matèria a la gran.

Cap astre és una esfera perfecta, com es creia abans, i les formes són diverses. De tota manera, l’esfera continua sent una forma que es reconeix a l’Univers, una forma a la qual tendeixen, podríem dir, tots els astres.