Paraules clau: Caront, Clyde Thombaugh, Plutó, Sol
Hi ha un planeta molt difícil de veure, perquè és molt petit i molt llunyà: Plutó.
Quan Plutó està en conjunció amb el Sol és quan està més allunyat de la Terra: a uns 4.700 milions de quilòmetres. Plutó és un planeta tan distant i, alhora, tan petit, que no es distingeix de les estrelles: per això va costar tant descobrir-lo.
Va ser l’any 1930, gràcies a una sèrie de fotografies fetes per l’astrònom nord-americà Clyde Thombaugh, que va deduir que l’objecte es movia i que, per tant, es tractava d’un planeta.
Més endavant, el 1978, es va obtenir aquesta fotografia. S’hi veu el disc de Plutó deformat. La deformació revela que Plutó no està sol: té un satèl·lit.
El satèl·lit de Plutó porta el nom de Caront. Caront té la meitat del diàmetre de Plutó; per això, en relació al planeta, és el satèl·lit més gran de tot el Sistema Solar.
El moviment de Plutó està sincronitzat amb el de Caront, de tal manera que, curiosament, els dos astres es donen sempre la mateixa cara. Des de Caront sempre es veu el mateix Plutó i des de Plutó el mateix Caront.
Als anys vuitanta, una sèrie d’eclipsis entre els dos astres van permetre saber-ne alguna cosa. Estan coberts per una espessa capa glaçada de nitrogen, metà i monòxid de carboni. L’ambient és extremament fred: més de 200 graus sota zero.
Quan Plutó s’apropa més al Sol, el lleuger augment de temperatura provoca que aquests elements, en estat sòlid, se sublimin i es converteixin en gasos, i conformin, així, una tènue i efímera atmosfera.
Plutó és l’únic planeta que encara no ha estat visitat per cap sonda. N’hi ha alguna, però, en projecte. La seva missió seria estudiar el planeta i el satèl·lit, així com els objectes que hi ha més enllà, en l’anomenat cinturó de Kuiper, origen de molts asteroides i cometes.
Com a planeta, l’òrbita de Plutó és molt rara. A més, prop de Plutó hi ha molts asteroides.
Per això hi ha astrònoms que consideren que Plutó és un asteroide, més que no pas un planeta.