Tots els planetes tenen atmosfera, en canvi cap satèl·lit no en té. L’excepció que confirma la regla és Tità, satèl·lit de Saturn. Tità és l’únic satèl·lit del Sistema Solar que té atmosfera, com si fos un planeta.

En condicions normals, Tità es pot veure dirigint uns binocles, o un telescopi, cap a Saturn.

Tità té atmosfera perquè és un satèl·lit relativament allunyat del seu planeta; la força de gravetat que li arriba d’aquest planeta no és prou intensa per prendre-li. A més d’excepcional entre els satèl·lits, no es descarta que l’atmosfera de Tità sigui adequada per sostenir vida, una vida molt elemental, segurament, però possible.

El descobriment de l’atmosfera de Tità va ser obra d’un astrònom català, Josep Comas i Solà. Gran observador dels astres, Comas també va descobrir onze asteroides, dos cometes, diverses estrelles dobles, també estrelles variables…

Josep Comas va ser el director de l’Observatori Fabra, a la serra de Collcerola, a prop del Tibidabo, des de que es va crear, l’any 1904, fins al 1937.

El 1920 va publicar una nota en què, basant-se en observacions del disc del perímetre de Tità, més fosc que el centre, deduïa que “aquest satèl·lit de Saturn ha d’estar envoltat d’atmosfera”.

El 1944, el nord-americà Gerard Kuiper, mitjançant tècniques espectroscòpiques, va anunciar el descobriment de l’atmosfera de Tità. Per fi, la sonda Voyager I, el 1980, la va fotografiar de prop, i va confirmar tots els descobriments.

Com que la recerca astronòmica és, majoritàriament, d’origen nord-americà, el descobriment de l’atmosfera de Tità ha quedat assignat a Kuiper, en lloc de Comas.

En qualsevol cas, l’atmosfera de Tità atrau els astrònoms més que mai, de fet constitueix una de les grans fites de la recerca actual.

La sonda Cassini, el 2004, donarà voltes entorn de Saturn i deixarà anar una sonda, la Huygens, sobre Tità. La Huygens té com a missió penetrar en l’atmosfera de Tità, aterrar-hi, i analitzar les condicions ambientals del lloc. Se suposa que hi ha hidrocarburs en estat líquid, mars de metà, età…, on podria germinar alguna forma de vida.

Amb el temps, les intuïcions de Josep Comas sobre Tità s’han refermat i perfeccionat.

Per cert que, a més de bon observador, Josep Comas va ser un bon divulgador. Als anys trenta va crear a Barcelona el primer programa de ràdio dedicat a l’astronomia.