Tema: Els planetes

Aigua i gel

La Lluna, el nostre satèl·lit, és un astre relativament gran en comparació amb el planeta entorn del qual gira. En aquest sentit, la Lluna només és superat pel satèl·lit Charont de Plutó. Però, en termes absoluts, la Lluna no és pas el satèl·lit més gran del Sistema Solar.

Alta muntanya

La Terra és un planeta geològicament molt ric, amb una superfície molt accidentada, tres quartes parts de la qual es troben sota l’aigua. Les muntanyes de la Terra són altes, però no són les més altes del Sistema Solar.

Altres eclipsis

Gairebé tothom coneix els eclipsis de Sol i de Lluna. Però, en realitat, hi ha més classes d’eclipsis.

Anell de Júpiter

Júpiter brilla més que qualsevol estrella. La millor ocasió per contemplar-lo és quan es troba en el cantó oposat al Sol.

Anells de Saturn

Durant segles, els anells de Saturn han estat tan fascinadors com incomprensibles. El primer a intuir-los va ser Galileu, però el primitivisme del telescopi que feia servir no li va permetre saber què era allò que veia.

Atmosfera de Saturn

Les millors nits per mirar Saturn, el planeta dels anells, són quan es troba en oposició respecte al Sol.

Cel des de llunes

La Lluna sol presidir el firmament, però, com és el firmament des de la Lluna? Què es veu des del nostre satèl·lit?

Descobriment de Plutó

Plutó és el planeta més allunyat del Sol. És un cos petit i estrany, que es mou d’una manera ben diferent a com ho fan els altres planetes. Si mirem al firmament, és el planeta que més s’allunya de l’eclíptica, el camí per on passa el Sol.

Enigma a Mart

Mart ha estat sempre el planeta més perseguit per les mirades d’astrònoms i aficionats. També és el que ha protagonitzat més literatura de ciència-ficció. Actualment es pot dir, a més, que Mart és el planeta més fotografiat de tots.

Enigma de l’anell

Hi ha mesos que el planeta Saturn desapareix de la vista. L’òrbita de la Terra al voltant del Sol fa que Saturn es trobi, visualment, darrere del Sol.

Epicicles

Tots els planetes, de Mercuri a Saturn, es veuen bé a ull nu. Per això han cridat sempre l’atenció i, en particular, han sorprès pel seu estrany comportament.

Ió

La sonda Galileu estudia Júpiter i el seu entorn, principalment els satèl·lits que l’envolten. Un d’aquests satèl·lits, Ió, ha estat objecte d’especial atenció.

Jàpet

Saturn és el planeta del qual se’n coneixen més satèl·lits.

Júpiter

Determinades nits, el planeta Júpiter brilla més que qualsevol estrella. Val la pena mirar-lo, avui ho farem.

Mart

En una nit lluminosa, al cel només s’hi veuen les estrelles més brillants i els planetes més propers. Com ara Mart.

Mercuri

Mercuri és un planeta difícil de contemplar. Quan és més a prop de la Terra, es troba a uns 100 milions de quilòmetres, que és una distància astronòmica molt curta. Però, paradoxalment, aleshores no es pot veure.

Planetes extrasolars

Darrerament es parla de l’existència de planetes que giren al voltant d’altres estrelles que no són el nostre Sol. Entre els astrònoms hi ha un cert afany per descobrir altres sistemes planetaris. De tant en tant, sorgeixen notícies de noves troballes.

Plutó

Hi ha un planeta molt difícil de veure, perquè és molt petit i molt llunyà: Plutó.

Satèl·lits

Hi ha estrelles que s’agrupen i altres que no. Però, què passa entre els planetes? N’hi ha també de més solitaris que altres?

Satèl·lits de Júpiter

De vegades, els planetes, per una sèrie de coincidències en les trajectòries, semblen jugar a fet i amagar amb les seves ombres.

Saturn

Certes nits, amb les condicions adequades, Saturn brilla magnífic en el cel. Per molts, Saturn és l’astre més atractiu d’observar.

Singularitats de Mercuri

Hi ha planetes molt lluminosos que es poden contemplar tota la nit: Mart, Júpiter i Saturn. En canvi, Mercuri, tot i la proximitat amb la Terra és un planeta molt difícil d’observar.

Tempestes de Mart

Mart és conegut com el planeta vermell pel seu aspecte d’estel rogenc. Però la superfície de Mart té molts altres matisos.

Tità

Tots els planetes tenen atmosfera, en canvi cap satèl·lit no en té. L’excepció que confirma la regla és Tità, satèl·lit de Saturn. Tità és l’únic satèl·lit del Sistema Solar que té atmosfera, com si fos un planeta.

Urà i Neptú

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d’algún instrument.

Velocitat de la llum

Després del Sol, de la Lluna i de Venus, Júpiter és l’astre més lluminós del firmament. Gràcies a Júpiter, precisament, sabem millor com és la llum.

Venus

Després de la Lluna, és l’astre més brillant de tots. Es coneix com l’estrella del capvespre. Però no és pas una estrella, és el nostre planeta veí: Venus.