Urà i Neptú

Tema: Els planetes

Paraules clau: , , ,

 

Edu3.cat

 

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d’algún instrument.

Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència. Per veure Urà cal fer servir, com a mínim, uns binocles. Per veure Neptú, més feble, es necessita un telescopi.

Urà presenta un color verdós a causa de la presència de metà a l’alta atmosfera. Amb un telescopi es poden distingir els cinc satèl·lits principals que té: Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó.

Neptú es troba a 4.400 milions de quilòmetres de la Terra, més lluny que Urà. Neptú té dos satèl·lits importants, Tritó i Nereida. Tritó té una òrbita singularment inclinada. L’òrbita de Nereida és més plana, però anormalment excèntrica.

Els satèl·lits d’Urà i de Neptú es comporten de maneres anòmales amb relació als altres satèl·lits i al sistema planetari en general. Hi ha dos casos particularment insòlits: Miranda i Tritó.

Miranda, el més petit dels satèl·lits principals d’Urà, intriga especialment als astrònoms.

Les imatges de la Voyager-2, de1989, van mostrar uns cràters produïts per impactes, com és comú en tots els satèl·lits, però, a més, van mostrar unes estructures que fracturen el terreny de manera sorprenent. Aquestes formacions geològiques són inexplicables: cap impacte, ni cap convulsió interna, poden deixar unes empremtes com aquestes. No es coneix cap lloc amb una superfície tan turmentada.

Tritó, el satèl·lit més gran de Neptú, també té una superfície estranya. La cara que mira al planeta té una geologia ben diferent amb relació a l’altra cara. El més sorprenent de Tritó va ser descobert a les zones fosques d’aquestes imatges enviades per la Voyager-2.

Es tracta d’estructures originades per guèisers, per erupcions de nitrogen líquid que, emergint des del subsòl, s’eleven uns quants quilòmetres sobre la superfície. El nitrogen passa, instantàniament, a un estat gasós, i allibera una pols obscura, rica en compostos de carboni. El gas acaba creant una feble atmosfera, mentre que la pols es diposita al sòl i conforma les taques fosques.

Tot i que els guèisers de nitrogen glaçat no es poden comparar amb els volcans convencionals, es pot dir que Tritó, juntament amb Ió, el satèl·lit de Júpiter, i amb la Terra, són els únics astres de tot el Sistema Solar amb una geologia volcànicament activa.