El Sol és una estrella entre les cent mil milions d’estrelles que hi ha a la nostra galàxia, la Via Làctia. El Sol, i el sistema solar, es troben a un costat de la Via Làctia, lluny del centre.

La distribució dels astres en el cel no és uniforme. Hi ha més estrelles dins la franja de la Via Làctia, que rodeja completament la volta celeste com un gran anell. Aquesta franja és particularment densa a la zona de les constel·lacions de l’Escorpí, el Sagitari, l’Àliga… totes elles visibles a l’estiu.

En canvi ara, a l’hivern, la Via Làctia es veu més feble a les constel·lacions de la Popa, l’Unicorn, els Bessons…

La Via Làctia és un conjunt enorme d’estrelles i nebuloses, de forma general aplanada -per això la veiem com una franja sobre el cel. És una galàxia de tipus espiral, de mida mitjana, amb un diàmetre d’uns cent mil anys-llum.

La posició de la Terra, en un costat, fa que veiem més densitat d’estrelles quan mirem cap a la zona central. En aquesta zona hi ha un gran bulb, d’una mida d’uns 20 mil anys-llum, on s’hi concentra la major part de la massa de tota la galàxia.

És obvi que no podem sortir de la Via Làctia per observar-la des de fora. Tot i així, gràcies a una diversitat de mètodes indirectes, els astrònoms han arribat a deduir-ne l’aspecte extern.

Dels milers de galàxies conegudes, recentment s’ha vist que la M 74 és la que més s’assembla a la Via Làctia. Té la mateixa forma, la mateixa mida, i està composta pel mateix nombre d’estrelles, unes cent mil milions.

El nucli de la M 74 és extremadament dens, integrat per milers d’estrelles i grans masses de gas. En el cas de la Via Làctia, el nucli està en direcció a la constel·lació del Sagitari, però no es veu gaire bé perquè ho impedeix la densitat d’estrelles i els núvols de pols que hi ha davant.

El satèl·lit d’infraroig Mass va obtenir aquesta imatge, molt detallada, de la zona central de la Via Làctia. Les zones en vermell són núvols de gas enmig dels quals hi ha milers d’estrelles. El centre de la galàxia és la zona groga.

Mitjançant radiotelescopis, s’ha pogut traçar un mapa encara més precís del centre de la Via Làctia.

Se sap que allí hi ha un objecte, anomenat Sagittarius-A, que emet intenses radiacions en freqüències llargues. Sagittarius-A té una estructura triple; els seus components van girant en torn d’un punt que, se suposa, que és el centre real de la galàxia. Els moviments detectats han permès calcular la massa de l’objecte del centre: 2 milions 600 mil vegades superior a la del Sol. Una massa tan gran, per un objecte tan petit… podria ser un forat negre.

Hi ha astrofísics que, efectivament, creuen que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre. Fins ara, però, no se n’han trobat indicis clars. En qualsevol cas, no hi ha res a témer; aquest abisme es trobaria molt lluny de nosaltres.