Altres eclipsis

 

Edu3.cat

 

Gairebé tothom coneix els eclipsis de Sol i de Lluna. Però, en realitat, hi ha més classes d’eclipsis.

Els eclipsis de Sol i de Lluna són coneguts perquè són relativament freqüents i fàcils de veure. Se’n produeixen una mitjana de dos cada any, tot i que no tots són visibles des d’un mateix lloc.

Però hi ha eclipsis que tenen altres protagonistes. Per exemple, hi ha sistemes d’estrelles dobles que giren una entorn de l’altra amb les òrbites gairebé planes respecte al nostre punt de vista, i això fa que s’eclipsin mútuament a cada rotació.

També es produeix un eclipsi quan un planeta, un asteroide o la Lluna passa per davant d’una estrella i l’amaga. En aquest cas, però, els astrònoms prefereixen parlar d’ocultacions.

Un eclipsi també es produeix quan un satèl·lit d’un planeta projecta la seva ombra damunt d’un altre satèl·lit. De vegades, el fenomen es especialment vistós, com quan Júpiter sembla que es queda sense cap dels seus satèl·lits principals.

Dos dels satèl·lits de Júpiter, Ió i Cal·listo, es troben davant el disc del planeta, Europa està amagat al darrere i Ganimedes eclipsat per l’ombra de Júpiter. Després, Ió, el més esmunyedís de tots, sembla que s’escapi de davant Júpiter. Les desaparicions simultànies dels satèl·lits de Júpiter, com aquesta aquí recreada, són rares. De mitjana, només es produeixen una vegada cada cinc anys.

Però encara són més rars els eclipsis que poden produir Mercuri i Venus en relació amb el Sol.

Aquests planetes, de vegades, passen per davant del Sol, com ho fa la Lluna quan hi ha un eclipsi de Sol. Però mentre que la Lluna arriba a tapar completament el disc solar, Mercuri i Venus, naturalment, es veuen molt petits, com minúsculs discos negres movent-se lentament.

En altres temps, era important observar els passos de Venus davant el Sol perquè havia de permetre calcular la distància Terra-Sol, aleshores desconeguda.

Al segle XVIII es van organitzar expedicions internacionals cap als mars del Sud per observar aquests eclipsis. El capità Cook va encapçalar una d’aquestes expedicions. Després d’observar el fenomen, va descobrir Austràlia.

Venus tornarà a passar per davant del Sol el 2004 i el 2012. Després, caldrà esperar més de cent anys per tornar a contemplar-ho.

Quan es produeixin aquests passos direm que Venus està eclipsant un tros del Sol, tota una raresa.