Astronomia maia

 

Edu3.cat

També es pot veure via YouTube

 

Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més apreciat i reverenciat de tots era Venus.

Un dels impulsos de l’astronomia ha estat la necessitat de mesurar el temps: coneixent les posicions dels astres, es pot deduir el dia i l’hora en què ens trobem. Per les civilitzacions antigues, el millor calendari i el millor rellotge eren escrits al firmament.

Tots els pobles van elaborar alguna mena de calendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna. Tots, excepte els maies.

El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues hores cada 481 anys, una precisió no superada per l’astronomia europea fins a l’any 1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del calendari.

Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, i eren capaços de preveure els eclipsis amb tota precisió.

Com altres cultures, els maies consideraven déus els principals astres. Per als maies, Venus era Xac ek. Es representava amb un aspecte ferotge.

El primer dia que Venus es veia sobre l’horitzó, cada 10 mesos, era considerat un dia molt especial. Calia rendir honors a Xac ek i fer-li ofrenes, perquè fos benèvol durant el període que començava. Calia, també, evitar qualsevol acció que pogués ser desfavoridora per al déu, com, per exemple, iniciar una guerra.

Els maies van construir grans observatoris elevats, similars als ziggurats mesopotàmics.

El més important és l’observatori El Caracol, de Chichén Itzá, a la península de Yucatán, a Mèxic, en funcionament entre els segles 12 i 8 abans de la nostra era. El Caracol és un edifici de pedra, de 13 metres d’alçada, construït sobre dues grans plataformes rectangulars.

A la part superior hi havia unes finestres orientades de tal manera que, des de l’interior, es podien determinar els equinoccis, és a dir, el començament de la primavera i el de la tardor.

Unes altres finestres, més estretes, permetien determinar els instants de les sortides i les postes de Venus en els punts més al sud i més al nord sobre l’horitzó. Des d’El Caracol s’hi observaven altres astres, com ara Mart, Júpiter i Saturn, la Via Làctia… També s’hi comprovaven les previsions d’eclipsis.

Molt a prop de l’observatori hi ha la piràmide de Kukulcan, també anomenada El Castillo. El Castillo servia als sacerdots per als rituals religiosos i per a les ofrenes als déus, però tenia també connotacions astronòmiques. Les escalinates, cadascuna amb 91 graons, més la plataforma del cim, sumen un total de 365 esglaons, el nombre de dies de l’any.

L’astronomia maia és poc coneguda perquè, malauradament, els colonitzadors espanyols van destruir totes les seves biblioteques.

La podem evocar mirant Venus, Xac ek per als maies.