Cigne


 

Una de les constel·lacions que enriqueixen les nits d’estiu és la del Cigne. Es troba en plena Via Làctia, en una regió molt densa d’estrelles, de gas i de pols.

Aparentment, sembla com si el Cigne trenqués per la meitat les nuvolades clares de la Via Làctia. Però, en realitat, el que hi ha enmig de la Via Làctia són grans masses de molècules fosques que priven de veure les estrelles i les nebuloses del darrere.

L’alta densitat de gas i de pols que hi ha al Cigne dóna lloc a magnífiques nebuloses. Una és, per exemple, la coneguda com nebulosa de Nord-amèrica.

Els núvols d’hidrogen que la componen semblen adoptar, efectivament, la forma del continent nord-americà. Amb una mica d’imaginació s’hi pot distingir el Canadà, els Estats Units, Mèxic, la península de Florida… i la resta de Centre-amèrica. Hi ha, fins i tot, una estrella lluent que sembla assenyalar Washington. Tot plegat, però, són només núvols i estrelles.

Una altra destacada nebulosa del Cigne és la nebulosa del Pelicà.

S’anomena així perquè, fotografiada amb llarga exposició, sembla revelar un pelicà amb el bec mig obert. Es tracta d’una altra concentració de núvols d’hidrogen: d’aquí el color rogenc.

En ple centre del Cigne hi ha una altra nebulosa amb forma de semicercle. S’anomena Creixent, perquè la seva forma recorda el quart creixent de la Lluna.

La Creixent és una nebulosa diferent de les anteriors: és el que queda d’una estrella que va esclatar. Les imatges de la Creixent mostren unes estructures filamentoses que són el resultat de l’expansió radial des d’un punt on, originàriament, hi havia una estrella.

A la mateixa constel·lació del Cigne, hi ha un exemple excel·lent d’aquesta mena de nebuloses que són la conseqüència d’una explosió: el Vel.

La nebulosa del Vel està a uns 1.500 anys llum de la Terra. A poc a poc, els gasos d’aquesta nebulosa s’estan expandint. Les imatges del Telescopi Espacial Hubble, en fals color, revelen unes vistoses figures filamentoses.

Fa uns 30 o 40 mil anys, en el centre d’aquesta regió hi havia una estrella molt massiva que, quan va arribar al final de la seva vida, va esclatar, i es va convertir en una supernova.

L’explosió va durar pocs dies, però la major part de la matèria de l’estrella es va dispersar per l’espai. Per fricció amb les partícules interestel·lars, el gas va anar disminuint la velocitat fins a un centenar de quilòmetres per segon, la velocitat actual d’expansió de la nebulosa.

A la llegenda, un cigne blanc tirava de la barca del déu Sol durant la seva travessia nocturna. A la realitat, la constel·lació del Cigne conté les nebuloses més admirables del firmament.